crònica primaveral

la ressaca primaveral de tres dies de músiques al Fòrum és d'aquelles dolces, de les que es porten bé gràcies als molts bons moments viscuts. Molts, bons i variats; hem vist concerts que recordarem molt de temps. Impressionants i impecables, amb una tria de cançons perfecta, el de Portishead és dels que no s'obliden. I només puc parlar del de dijous, però diuen que el de divendres a l'auditori potser encara va ser millor. I és que l'auditori és un lloc privilegiat per a músics i espectadors. Allà hi vam veure un altre concert que recordarem durant molt temps, el de Bon Iver, que ens van deixar clavats a les butaques i amb els pèls de punta. Que bonic!

Vam veure uns Public Enemy menys perillosos que anys enrera i uns MGMT amb un directe menor al què esperàvem; un Bill Callahan imponent, uns Sebadoh troglodites i uns Why? prometedors. El soroll que van fer Dinosaur jr. ens va recordar el volum de Mogwai ara fa un parell de primaveres; Morente i Lagartija van emocionar recordant Lorca i Cohen, mentre que l'Stephen Malkmus s'esforçava amb èxit per demostrar que hi ha vida més enllà de Pavement. El concert d'Animal Collective demostrà que la seva és una proposta amb recorregut i amb un directe molt potent. Va ser un bon final abans de la pluja que va descarregar hores després, quan només quedàvem els vampirs, que vam anar desfilant, molls però feliços.