dilluns, 27 de setembre del 2010

cinema: Carancho. De Pablo Trapero

Carancho. De Pablo Trapero. Any 2010

D'aquest director argentí en coneixíem un parell de pelis, la seva opera prima 'Mundo grúa' i 'El bonaerense'. Trapero sempre ens explica ficcions que neixen de la realitat, i sovint de la realitat més crua. L'argentina és la que coneix i és la que li serveix de base a les seves històries. En aquest cas, la història de 'Carancho' transcorre enmig d'un paisatge devastador i dramàtic. A Argentina el nombre de morts per accidents de tràfic és elevadíssim. Al voltant d'aquesta realitat i aprofitant-se'n, una màfia organitzada enganya els familiars de les víctimes, dels qui n’acaben traient diners.
Sosa (Ricardo Darín) forma part d’aquesta màfia però està cansat de participar en aquesta dinàmica dramàtica, que l’ofega. Luján (Martina Gusmán) s’hi veu implicada sense voler-ho i se’n vol apartar. Junts intentaran sortir d’aquesta xarxa que els asfixia, engolits per una dinàmica en la que hi estan emmerdats metges, policies, advocats...
Ens va agradar especialment Martina Gusmán, amb qui Trapero ja havia treballat anteriorment; Darín també fa un bon paper, en un rol diferent dels que l’hem vist en d’altres films.
Trapero continua explicant una societat deshumanitzada, que denuncia a través de ficcions dramàtiques com aquesta. Surts del cine i penses en el malament que estan a Argentina, que una història com aquesta està tan lluny d’aquí com si entre nosaltres i ells hi hagués un oceà. Al cap d’una estona penses que potser no hi ha tanta distància, que la misèria d’allà segur que no és tan diferent de les nostres d’aquí, que aquí també hi ha cotxes, i advocats, i policies ...  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada