Ració doble d'Eef Barzelay a Barcelona (Rebeca Martín Retuerto)

Ja fa més d'una setmana que Clem Snide van acabar la seva gira per la península, on van fer parada doble a Barcelona. Malgrat els dies passats i en contra de l'accelerada actualitat que s'ha de consumir i caduca l'endemà mateix, la darrera cita de la banda de Nashville encara es manté tan viva a la meva retina i orella que val la pena recordar-la de nou. Però anem a pams. Dijous 11 d'abril Clem Snide presenten a la sala BeCool Songs for Mary (2013) on l'Eef Barzelay va compartir escenari amb el seu bateria habitual, en Ben Martin, i l'Eduardo Martínez, teclista de Partido i que els va acompanyar durant tot el tour per l'estat. Afortunadament, apart dels obligatoris temes del seu darrer àlbum (Like Lightning Flashes, amb la que va arrencar la nit, All Good Hearts i Grace), van sonar clàssics com Something Beautiful, Moment in the Sun o Collapse i, fins i tot, una versió de The Velvet Underground de l'I'm Waiting For The Man). Després de tocar el cap de setmana a Donostia i Pamplona, l'Eef Barzelay (que ell s'entesta en pronunciar-ho amb accent espanyol i remarcant cada síl·laba per fer-nos riure) torna dilluns 15 d'abril a la Ciutat Comtal per fer-nos un regal ben especial: una actuació en solitari, amb una guitarra que, a estones, va canviar per un banjo. Va ser un regal anunciat ja al concert oficial de la sala BeCool, però que pocs es van apuntar a l'agenda. Potser per ser dilluns, potser perquè no és gaire comú que un artista de la talla d'en Barzelay toqui gratis a un lloc que no sigui la Fnac. El cas és que al Marco de Go Hero!, l'estudi de disseny que s'amaga darrera la completíssima web de Clem Snide, no se li va ocórrer res millor per promocionar Eldorado (la nova subscripció digital sobre la banda) que plantar el cantant d'origen jueu al bell mig del seu local del carrer Ataülf i deixar que ens conquistés, un cop més. Com? Amb el que millor sap fer: escridassant o xiuxiuejant unes lletres que van guanyant amb els anys que va complint aquest etern adolescent i pare de família que ens recorda que s'ha de lluitar per l'amor vertader i que, malgrat la malenconia inherent a la seva música, et fa sentir feliçment trist (o tristament feliç, com vulgueu). Una vintena d'afortunats vam ser testimoni d'un concert màgic i molt proper (amb mitja part per refrescar la gola i fer una cigarreta), farcit de rareses com Go Hero, Be Visible (cançó escrita expressament per a l'estudi) i himnes com Lose Big (que també formava part del set list de la gira estatal i que és una declaració d'amor en tota regla a la seva dona, cosa de què te n'adones si pares atenció a la lletra), I Love the Unknown, No One's More Happy Than You... Pels que no vau ser-hi i voleu fer-vos una idea de l'ambient de la vetllada, podeu gaudir dels últims 15 minuts abans del bis que va enregistrar el Salim Virani: