Tocats
pel jazz
El dia es va llevar de color
gris, però una ventada va fer net el cel de núvols. No va ser una bufada
aïllada i el vent s’hi va voler quedar; ens va acompanyar al llarg del dia,
fent-se notar en algun moment en forma de carpa voladora. Res greu, en
qualsevol cas, tot i les exigències logístiques que la gent de l’Estival van
haver de gestionar durant tota la diada.
Vent, doncs, però també cel
blau, alegria, música i gent, molta gent que des de migdia i fins a punt de
pondre’s el sol vam disfrutar de la festa, punt i final esplèndid de 5 dies de
jazz Estival, en aquesta segona edició d’una proposta que, vist l’èxit, segur que
tindrà continuïtat. Així ho esperem tots els qui d’una manera o altra hi hem
participat, gaudint de la varietat de les seves propostes, asseguts davant d’una
pantalla, amb un llibre a la mà, amb quartet suec amb violí i amb llàgrimes als
ulls davant del geni de Sílvia Pérez Cruz (i els seus amics virtuosos). Veure
ple el teatre de l’Ateneu, dempeus ovacionant-la, és una de les imatges que
recordarem.
L’alegria per l’èxit dels
dies precedents, tot i el cansament, segur que va empènyer els organitzadors en
l’última jornada i els va fer arribar allà on calia, sempre amb un somriure als
llavis. Una alegria encomanadissa que va compartir la gentada que va assistir,
públic de tota mena i amb molta canalla, escampats pel Parc de Vallbona, un
lloc que sembla fet a mida per al pícnic de l’Estival.
Al llarg de tota la jornada,
des del migdia, la música no va parar de sonar, amb els Doctor Jazz Friend encetant
la jornada a peu de gespa. Després d’ells, ja damunt l’escenari, van anar passant músics que van anar creant
la banda sonora d’una diada de festa. Les melodies van començar a barrejar-se
amb l’olor del menjar, que a ritme lent es va anar coent a mans de cuiners
entusiastes. El resultat va tenir forma d’arròs i fideus, paella i fideuà, amb
peix i carn, sec el d’uns i més caldós algun altre. L’any vinent, vist l’èxit
de l’edició d’enguany, potser caldrà cridar-ne més, de xefs.
La ventada anava fent la
guitza a la colla dels Gramophone All Stars, que quan el sol començava a caure pujaven
a l’escenari, on van haver de fer mans i mànigues per falcar faristols i
partitures. Feia goig veure’ls i escoltar-los un cop tot va estar a punt. El
públic va gaudir-los amb ganes.
Una diada
espectacular i un Estival fantàstic. Quedarà pel record aquesta edició, que de
ben segur la gent de Tocats de Jazz mirarà de superar l’any vinent.
Pau Ricart Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada