El temps, els seus discos i qui els escolti diran si D'Angelo no desentonarà enmig dels noms gegants del seus ídols; Otis Redding, James Brown, Sly Stone, Prince o Marvin Gaye són ombres immenses i referents més o menys evidents d'aquest músic que ens ha regalat, mentre el 2014 es fonia, un disc de dimensions superlatives. Els referents hi són i acompanyen la seva manera de fer, ja molt ben definida abans amb els dos discos anteriors. Aquest ritme que camina i mai corre, cançons fetes a un foc lent però que mai s'extingeix; una escalfor comfortable que et gronxa i t'acompanya. El soul i el funk de D'Angelo com un luxe excels.
Aquí podeu llegir una entrevista on parla dels seus referents i gustos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada