dijous, 14 de juliol del 2022

John Grant continua ben gran



En pocs concerts es produeix la conjunció màgica, és a dir, que l’artista toqui l’àlbum que més t’agrada (i que no està presentant a la gira) a un lloc bonic que permeti l’equació = distància perfecta a l’escenari és proporcional al número d’assistents. I dimecres 6 de juliol de 2022 al Casino l’Aliança del Poblenou els astres es van posar de part nostra perquè John Grant, davant d’un teclat que semblava encongir-se a mida que transcorria l’espectacle i ell creixia, ens conqueria i se’ns ficava a la butxaca. Posaria la mà al foc que tothom que hi va assistir recordarà la vetllada amb un somriure. A més de parlar castellà súper bé (tot i comentar que té dubtes sobre quan dir fue i era), mostrar-se ben proper i explicar de manera extensa alguns temes (trobo que és un ambaixador perfecte LGTB, per com parla de la seva sexualitat amb el cor a la mà alhora que amb fermesa), va centrar el seu repertori en desgranar l’immens i únic Queen of Denmark (2010), àlbum de debut després de quedar-se sol a the Czars i gràcies a què Midlake el convencessin J que tornés a fer música. Començant pel primer tema Tc & Honeybear, el van seguir (en un ordre que no recordo perquè estava levitant al teatre des de la fila 7): Marz, Where Dreams Go to Die, Sigourney Weaver, Caramel, Fireflies i el títol homònim. Quan es va posar dempeus, Cormac Curran (que l’havia estat acompanyant als teclats i efectes) va prendre el relleu al piano (on John tenia una figureta d’un dinosaure amb la que va arribar a tocar algunes notes finals d’una cançó), John, vestit amb samarreta i texans foscos i xancletes, ens va abordar amb les impressionants GMF; It Doesn’t Matter to Him; Glacier; Fireflies i Grey Tickles, Black Pressure. Se’l veia tan relaxat que ens va comentar que no faria el paperot d’abandonar l’escenari i esperar a què l’aplaudíssim per fer un bis sinó que tocaria d’una tirada. El músic estatunidenc i poliglot (ha viscut a Alemanya i Islàndia) va tenir un detall ben bonic al dedicar amb la seva veu de baríton un tema a Julee Cruise, que ens va deixar el passat 9 de juny i era coneguda per la seva veu suau com el vellut blau.

 



Rebeca Martín Retuerto

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada