Programa de ràdio en antena des de 1993. Actualment a Ràdio Igualada, dimecres de 21h a 22h
Subterrani amb un pes específic important del fons de catàleg. A més de les novetats de Depresión Sonora, Lorena Álvarez i OKDW, celebrem 25 anys del Stories from the city stories from the sea de PJ Harvey. Finalment, escoltem tres dels cinc títols que vam comprar fa uns dies a la fira d'antiguitats d'Igualada. Aquesta vegada escoltem Japan, Bootsy Collins i Medeski, Martin & Wood.
Aliment és el proper concert a laBastida del Rec, a Igualada. No és l'única proposta de música en directe per aquest cap de setmana, també hem recomanat Joan colomo, Brizi i Esperit! Hem estrenat material nou de Bons Nois i hem recuperat el disc de Ferran Orriols. També hem mirat enrere, 30 anys per celebrar aquest aniversari del Melloncollie and the infinite sadness de The Smashing Pumpkins, 50 per bufar espelmes pel Another green world de Brian Eno. També hem estrenat el disc fantàstic de Paul Pèrrim.
Hem començat el programa fent homenatge a D'Angelo i la seva música. Hem avançat les novetats de Helado Negro i Sessa. I hem tornat a l'ep de Nilüfer Yanya, els Grizzly Bear i el discàs de Geese. Curtis Harding ha estat el directe recomanat aquesta setmana i hem tancat amb dos discos que celebren 30 anys: Get lost de The Magnetic Fields i Washing machine de Sonic Youth.
El cor és allò que importa
Com les relacions que saben evolucionar al llarg del anys, els components de Counting Crows són amics i músics des de en fa més de trenta. I no m’ho invento sinó que reprodueixo el que Adam Duritz ha repetit en el tercer del tres concerts que els vist fins ara, dimarts 14 d’octubre de 2025. A més a més, com que defugen la rutina, innovant en la selecció i interpretació de temes a cada gira, quan tornin, com va anunciar Adam (el mencionaré diverses vegades, aviso) a l’acomiadar-se després de dues intenses hores, hi tornaré.
Perquè assistir a un
concert de Counting Crows és una experiència que et retorna la fe en la
humanitat al veure un cantant de 61 anys interpretant amb el cor a la mà i amb
una veu meravellosa i de timbre inconfusible que es converteix en mel per a les
orelles. Adam és tan perfeccionista que es va passar tres quartes part del
concert donant indicacions a l’equip tècnic dels monitors entre tema i tema
mentre naltrus aplaudíem l’excel·lent banda. Pels seus gestos diria que no
estava content. Afortunadament, els seus comentaris van tenir l’efecte buscat i
a la darrera part de l’actuació se’l veia relaxat i gaudint 100%.
A diferència del directe
del 26 de setembre de 2022, en aquest concert van deixar de banda hits del seus
dos primers àlbums, August And Everything
After (1993) i Recovering The
Satellites (1996), per centrar-se en temes més desconeguts però que
reinterpretats per al directe esdevenen un espectacle proper al soul, burxant
en les ferides com Colorblind o Washington Square. Precisament en
aquestes composicions és on les obsessions o temes recurrents d’Adam són més
òbvies: la pluja de la què resguardar-se (Raining
in Baltimore; Virginia Through The
Rain; Rain King, tot i que no és
melancòlica), la necessitat d'escapar, la invisibilitat que sembla
perseguir-lo, Elvis o la importància del cor (Omaha).
Incapaç d’afirmar que sempre interpretin en directe Mr. Jones en tercera posició per respectar l’ordre en què apareixia al seu àlbum de debut, tot i que també va passar el 2022 al Razzmatazz, el tema amb que la immensa majoria de la població els associa va tornar a sonar-hi ahir a la mateixa sala després de Spaceman in Tulsa i Mrs. Potter Lullaby. Ahir, però, a diferència del 2022 en què va costar reconèixer-la pel ritme i tempo triat, va sonar bastant fidel a l’original. Després, però, malgrat que el públic cantava a ple pulmó les cançons segons estan enregistrades i les han escoltat fins a la sacietat, Adam va apostar per una cosa que m’encanta que fa en directe: alentir o trencar el ritme d’una cançó i anar-se’n ves a saber on, fins al punt d’afegir estrofes senceres.
Al bis ens va confessar que des de sempre ha intentat triar Barcelona o Madrid com a data final per poder gaudir d’unes merescudes vacances. I yes, després de Holiday In Spain, els llums del Razzmatazz il·luminaven els amplis somriures d’unes persones felices d’haver-se retrobat amb Adam Duritz, Jim Bogios, David Bryson, Charlie Gillingham, David Immerglück (i el cert és que sempre riu), Millard Powers i Dan Vickrey.
Rebeca Martín Retuerto
Estrenem el disc de Kiev Cuando Nieva i fem crònica del seu
concert a laBastida del Rec de fa uns dies. Visitem el catàleg de Foehn per
escoltar un parell de les darreres novetats, amb el reusenc Silvio i els
valencians Gazella. Mirem l'agenda de concerts i us recomanem els bascos EZEZEZ
i els Erils, que toquen junts aquest cap de setmana vinent a Reus. Viatgem al
1995 amb Luna i Swervedriver i tanquem amb el disc nou Water From Your Eyes.
Pim pam, com qui no vol la cosa, una hora més de Subterrani.
El concert de Kiev Cuando Nieva a laBastida d'aquest dissabte obre el Subterrani d'aquesta setmana. Després hem punxat novetats discogràfiques que segur que tindran un recorregut llarg al programa: els discos nous de Cate Le Bon, Geese i Sven Wunder. També hem començat a escoltar discos que encara s'han de publicar, com el de Dry Cleaning i Últim Cavall. Hem tancat recuperant dos discos del 1995.
