Subterrani del 16-9-2015_HOTELER+BAM

Engeguem la temporada número 23 del Subterrani, després d'unes vacances radiofòniques ben llargues. Escoltarem algunes de les coses que hem escoltat i descobert en aquests mesos. A la segona part del programa parlarem dels cartells del Festival Hoteler i el BAM, que coincideixen aquest cap de setmana, a Vic i Barcelona.

Estival de Jazz_Nit de risc

Aquí teniu la crònica que vaig escriure de la primera nit de música en directe de l'Estival. Les fotos són de Marc Vila

Nit de risc

Nit de risc per començar la programació de música en directe de l’Estival de Jazz d’Igualada. Risc controlat per a uns, els músics, que van desafiar la llei de la gravetat, i repte engrescador per als altres, un públic que va omplir aquest escenari inèdit, valent i disposat a enfrontar-se al repte d’una nit de free jazz.

L’Ingràvita, aquest rocòdrom majestuós que s’enlaira enmig d’Igualada, més avesat a la llum de dia, la pols blanca de la magnèsia i les contorsions dels grimpaires, es presentava amb colors de nit i anà acollint els curiosos que van acceptar el repte. Asseguts al voltant de les taules van anar omplint l’espai, que feia goig de veure, esperant l’inici, expectants. Ni rastre de les tres trompetes que havien de ser protagonistes.

Sense que ningú en donés l’ordre, tothom va moure el cap i aixecà la mirada cap a les tres cordes que havien estat penjades des de dalt de tot del gran fossar i que ara començaven a moure’s. Al mateix temps començaven a sonar, amplificades per l’espai d’aquella cavitat immensa, el so de les tres trompetes. Pol Padrós, Julián Sánchez i Iván Gonzalez, Free Art Three, penjaven de les cordes amb els arnesos d’escalador posats, suspesos en l’aire, descendint lentament i bufant notes llargues, creant un ambient d’inici de cerimònia, amb un roig de fons intens.

La posada en escena va ser engrescadora i la música no s’aturà, amb els tres trompetistes avançant enmig del públic fins arribar a l’escenari situat a peu pla, on tenien l’escampall de ginys, platets i gongs amb els que van acompanyar bona part del concert. Sorollets, ritmes trencats i el so de les trompetes formaven un tot difícil que alguns van escoltar amb cara incrèdula. Hi va haver alguna deserció, sempre respectuosa i en silenci, com qui diu que ja n’ha tingut prou, moltes gràcies i ja m’explicareu com ha acabat, que veig que m’he equivocat i això del free encara no ho controlo. Apa, bonanit.

Va ser molt complicat trobar una melodia a la que enganxar-se i a estones un repte feixuc. Els moviments de la Juliette Louste, la ballarina que acompanyà l’espectacle, van ser una mena de traducció simultània de la música en forma d’espasmes i contorsions, a estones reptant com un cuc, després presonera de convulsions o fent equilibris impossibles. En certa manera, aquells moviments reforçaven la música, la subratllaven i també, perquè no, li atorgaven un component visual que ajudava l’espectador.

Avançat el concert i encarant-ne l’última part, discretament, va aparèixer l’Albert Cirera. En veure’l, alguns potser van desitjar que agafés el saxo i sacsegés l’escena, però en lloc d’això, arraulit, va situar-se davant dels músics i els va començar a fer gestos. Semblaven instruccions, i els trompetistes se’l miraven i obeïen. Com un director d’orquestra, amb moviments ràpids, els anà guiant, i feia gràcia veure l’habilitat dels trompetistes a l’hora d’executar les seves ordres, que semblaven improvisades, noves a cada moment per a tots tres. Va ser un bon final, la millor part de l’espectacle, segurament; una espècie de caos controlat i dirigit que se’ns va fer més amable i proper que la resta de free que havia sonat fins aquell moment. Qui sap, potser encara no estem preparats per a tanta llibertat.

Bon estiu!

Llista Spotify_Subterrani_Estiu_2015

Subterrani_LEMON DAY

L'últim Subterrani de la temporada. Hi hem entrevistat l'Estefania, de la colla que organitzen el Lemon Day, el millor festival del món que enguany celebra la seva 10a i última edició.

Subterrani del 6-5-2015_Opatov

A més del disc d'OPATOV que ha encapçalat el programa, hem parlat de diverses propostes de música en directe: Primera Persona, Primavera Sound i Gira Capital. D'això últim, aquesta proposta esbojarrada que preveu fer quatre concerts en un sol dia a Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, ens l'ha explicat el seu protagonista principal, Joan Colomo, amb qui hem parlat una estona i amb qui hem comprovat que aquesta proposta d'heroïcitat continua en peu dos dies abans de dur-se a terme.

Eef Barzelay o la il·lògica comercial

538 afortunats haguessin pogut ocupar divendres 27 de març de 2015 les 538 butaques del Petit Palau, la sala i germana petita de l'esplèndid Palau de la Música, si visquéssim en un món just i conseqüent. Però que un concert ompli l'aforament respon moltes vegades a la il·lògica comercial, m'atreviria a dir que menys de 200 fans vam assistir i vibrar amb el primer concert del cicle BandAutors d'enguany que van regalar-nos en Miquel Àngel Landete (arrencant en solitari), l'Eef Barzelay (a continuació) i ambdós després ben juntets i barrejats. Entesos que aquell dia, a l'altra punta de la ciutat, Robbie Williams desplegava el seu Let Me Entertain You Tour en un altre Palau, el Sant Jordi. Entesos, però encara avui dia sorprèn que un artista de la talla de l'Eef Barzelay continuï sent territori indie, després de debutar l'any 1998 amb You Were a Diamond, àlbum que incloïa Nick Drake Tape, un dels pocs temes coneguts que va interpretar en directe a Barcelona el músic de Tel Aviv. Però anem al gra i comencem pel principi. Toquen les 9 i, durant una hora, el líder de Senior i el Cor Brutal, ens sedueix de bon començament amb temes com Ausias Marx (inclòs a València Califòrnia, 2013), la bomba pop Abans (E.P. Santo Parranto, 2015) i Amoride (aka Folla'm de tot cor, de l'àlbum Gran, 2011). Una hora després, a les 10 i amb l'ambient convenientment escalfat, el cantant de Clem Snide trepitja l'escenari vestit com acostuma des que va deixar arraconat el seu vestit d'etiqueta blanc: camisa de quadres sobresortint d'uns pantalons de cotó beix. Va ser un concert com el que ens té acostumat: fent-se una mica el graciós entre tema i tema d'un repertori que, si la memòria no em falla, només va incloure de Songs For Mary (2015), el seu darrer àlbum, la preciosa Like Lightning Flashes, decantant-se per picar de treballs anteriors i tocant rareses i noves composicions (com una composta a Lleida nits abans). Una hora abans de mitjanit, ambdós músics comparteixen escenari. Primer interpreten Let's Explode, amb què arrenca la joia The Ghost Of Fashion, 2001, Eef veu principal i Miquel fent els cors. La química i l'empatia mútua sobreïxen de l'escenari. Després, intercanvi de rols a la primera cirereta de la nit: Eef fent la segona veu (en català!) a Tots els ianquis que vull (Gran, 2011), bonic homenatge de Landete als seus estimats referents musicals. A continuació, Eef sol, entonant a pèl (com va fer al Faraday del 2010) la immensa The Curse Of Great Beauty. Segona cirereta de la nit. Cau el teló i encara dura la pell de gallina.

            Rebeca Martín Retuerto

Subterrani del 8-4-2015_DA SOUZA/ REGALIM

L'split de DA SOUZA i REGALIM encapçalen el Subterrani d'aquesta setmana. Bossanova infinita, contrast ben bonic en una altra entrega de la gent de Famèlic.

També hem recuperat dos discos immensos. L'un de 20 anys enrere, Adiós de PAPERHOUSE. De l'altre en fa 15: el disc verd de COMMON, Like water...

Hem estrenat, a més, una cançó nova de BADBADNOTGOOD.

Subterrani_25-3-2015_COURTNEY BARNETT

COURTNEY BARNETT encapçala el Subterrani d'avui amb un disc que promet molt.

També hem estrenat tres discos de gent de per aquí: el primer lp de PACOSAN, el disc nou de NUEVA VULCANO i l'split que comparteixen DA SOUZA i REGALIM.

Hem acabat el programa amb música negra, hip hop i soul, KENDRICK LAMAR, EARL SWEATSHIRT i ANN PEEBLES.

Clem Snide, tot un cavaller. Rebeca Martín Retuerto

Dijous 19 de març de 2015, Clem Snide, la gran banda que ens evoca a l'instant a Eef Barzelay, comença la seva gira per l'estat espanyol per presentar Girls come first (2015). El títol, remetent a un temps anterior, on els cavallers tractaven les noies comme il faut, no sorprèn perquè l'enregistrament i mescla del darrer àlbum de la banda originària de Nashville ha anat a càrrec de Mark Nevers, clàssic dels discos de Lambchop, Andrew Bird o Bonnie Prince Billy, tots ells amb una pàtina única de música de veritat (autèntica) i feta amb l'ànima. Perquè si una cosa aboca el músic nascut a Israel i de timbre inconfusible és l'ànima sencera. I com que, segons l'he sentit dit quantitat de vegades, no sap ni pot ni vol fer altra cosa que escriure i tocar cançons, a més d'oferir concerts com els que el portaran dissabte 21 al festival EL MINI d'Olot i al Palau de la Música de Barcelona el divendres 27 de març, els últims temps s'ha dedicat a tocar als salons de les cases de la gent que el contractava per amenitzar festes o enregistrar cançons per encàrrec. Així és com les dues edicions de Songs We Made compilen les cançons que Eef Barzelay va escriure després d'haver rebut un petit briefing sobre la persona a qui estaven dedicades (la majoria girls) i que donen nom a la cançó, evidentment. De fet, algunes d'elles, com Misty, apareixen a l'àlbum que es presenta durant aquest mes de març, Girls come first (2015), que conclou amb All the Way, una versió del clàssic que va popularitzar Frank Sinatra. Potser arrel dels 3 discos de versions que va enregistrar, Fan Chosen Covers, Barzelay va trobar el gust de recuperar clàssics de l'imaginari melòman més o menys recent com Bird On A Wire, All Tomorrow's Parties, Sweet Dreams Are Made Of This o In The Aeroplane Over the Sea, per citar només algunes de les vora de 60 joies que podeu escoltar al seu bandcamp. I els fruits de la seva passió per col·laborar amb músics d'arreu on toca (com amb Partido fa un parell d'anys), els gaudirem al concert de divendres 27 al Palau on Eef Barzelay compartirà escenari amb Miquel Àngel Landete (Senior i el Cor Brutal). Una actuació de luxe que dóna el tret de sortida al cicle BandAutors 2015.

Subterrani del 18-3-2015_KENDRICK LAMAR

El disc nou de Kendrick Lamar encapçala el Subterrani de la setmana.

A més de d'altres novetats, el gruix central del programa ha estat protagonitzat per l'entrevista que hem fet a Alberto Matesanz, Mate, que ens ha parlat de l'espectacle de música i imatge que faran aquest diumenge 22 a La Pedrera de Barcelona. Casi un juguete, es diu; per a petits i grans.