Destroyer, els vuit magnífics

Dilluns 27 de novembre de 2017. Sala Bikini de Barcelona. Dos quarts de deu tocats. Un a un, cadascun vestit al seu estil, els vuit membres de Destroyer van ocupant l'escenari. Sky's grey. Call for rain. Malgrat la pitjor sequera que ens amenaça des del 2008, una pluja màgica sobrevé i la banda de Vancouver descarrega amb Sky’s grey, el primer single del seu darrer àlbum, ken (2017, Merge Records), publicat a l'octubre. So impecable i contundent. Per un moment penses que la tempesta que lidera el bateria farà naufragar la nau, però la camisa blanca a ratlles blaves d'un abstret Dan Bejar ens tranquil·litza: el magnetisme de la seva veu inconfusible és la brúixola que ens portarà a bon port. Només ell pot xiuxiuejar amb un to proper a la franja aguda i fer-te sentir que comences a surar, per després levitar. 

Sempre recolzat al peu de micro, a mode de crossa, el canadenc només canvia de postura (que no de cara, sempre seriosa) quan deixa de cantar i s’acotxa per amorrar-se a la seva cervesa i tocar-se els rínxols. Les veles del vaixell amb un auró vermell a la bandera s’omplen a mesura que els singles que nodreixen els seus àlbums retronen: Tinseltown Swimming in Blood, Saw You at the Hospital, Times Square, Poison Season I... Fins i tot gira la vista fins al 2006 amb Painter in Your Pocket, que interpreten d’una manera que fa difícil reconèixer el tema en clau íntima de Destroyer’s Rubies. Ni tan sols la menció a la ciutat comtal d’A Light Travels Down the Catwalk va fer que en Bejar abandonés el seu semblant seriós. L'únic moment en què, potser, va deixar escapar un somriure, va ser després d'un “We love you” que va entonar qui escriu aquestes línies. Però és ben cert que, seriós o no, Dan i els set magnífics músics de Destroyer ens van regalar una nit que tots els afortunats allà presents recordarem durant molt de temps.

Rebeca Martín Retuerto