Dilluns 27 de novembre de 2017. Sala Bikini de Barcelona.
Dos quarts de deu tocats. Un a un, cadascun vestit al seu estil, els vuit
membres de Destroyer van ocupant l'escenari. Sky's grey. Call for rain. Malgrat
la pitjor sequera que ens amenaça des del 2008, una pluja màgica sobrevé i la
banda de Vancouver descarrega amb Sky’s
grey, el primer single del seu darrer àlbum, ken (2017, Merge
Records), publicat a l'octubre. So impecable i contundent. Per un moment penses
que la tempesta que lidera el bateria farà naufragar la nau, però la camisa
blanca a ratlles blaves d'un abstret Dan Bejar ens tranquil·litza: el
magnetisme de la seva veu inconfusible és la brúixola que ens portarà a bon port.
Només ell pot xiuxiuejar amb un to proper a la franja aguda i fer-te sentir que
comences a surar, per després levitar.
Sempre recolzat al peu de micro, a mode
de crossa, el canadenc només canvia de postura (que no de cara, sempre seriosa)
quan deixa de cantar i s’acotxa per amorrar-se a la seva cervesa i tocar-se els
rínxols. Les veles del vaixell amb un auró vermell a la bandera s’omplen a
mesura que els singles que nodreixen els seus àlbums retronen: Tinseltown Swimming in Blood, Saw
You at the Hospital, Times
Square, Poison Season I... Fins i tot gira la vista fins al 2006 amb Painter in Your Pocket, que interpreten
d’una manera que fa difícil reconèixer el tema en clau íntima de Destroyer’s Rubies. Ni tan sols la
menció a la ciutat comtal d’A Light
Travels Down the Catwalk va fer que en Bejar abandonés el seu semblant
seriós. L'únic moment en què, potser, va deixar escapar un somriure, va ser
després d'un “We love you” que va entonar qui escriu aquestes línies. Però és
ben cert que, seriós o no, Dan i els set magnífics músics de Destroyer ens van
regalar una nit que tots els afortunats allà presents recordarem durant molt de
temps.
Rebeca
Martín Retuerto
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada