538 afortunats
haguessin pogut ocupar divendres 27 de març de 2015 les 538 butaques del Petit
Palau, la sala i germana petita de l'esplèndid Palau de la Música, si
visquéssim en un món just i conseqüent. Però que un concert ompli l'aforament
respon moltes vegades a la il·lògica comercial, m'atreviria a dir que menys de
200 fans vam assistir i vibrar amb el primer concert del cicle BandAutors
d'enguany que van regalar-nos en Miquel Àngel Landete (arrencant en
solitari), l'Eef Barzelay (a continuació) i ambdós després ben juntets i
barrejats. Entesos que aquell dia, a l'altra punta de la ciutat, Robbie
Williams desplegava el seu Let Me Entertain You Tour en un altre Palau, el Sant
Jordi. Entesos, però encara avui dia sorprèn que un artista de la talla de l'Eef
Barzelay continuï sent territori indie, després de debutar l'any
1998 amb You Were a Diamond, àlbum que incloïa Nick Drake
Tape, un dels pocs temes coneguts que va interpretar en directe a
Barcelona el músic de Tel Aviv. Però anem al gra i comencem pel principi.
Toquen les 9 i, durant una hora, el líder de Senior
i el Cor Brutal, ens sedueix de bon començament amb temes com Ausias Marx (inclòs
a València
Califòrnia, 2013), la bomba pop Abans (E.P. Santo
Parranto, 2015) i Amoride
(aka Folla'm de tot cor, de l'àlbum Gran, 2011). Una hora
després, a les 10 i amb l'ambient convenientment escalfat, el cantant de Clem
Snide trepitja l'escenari vestit com acostuma des que va deixar arraconat el
seu vestit d'etiqueta blanc: camisa de quadres sobresortint d'uns pantalons de
cotó beix. Va ser un concert com el que ens té acostumat: fent-se una mica el
graciós entre tema i tema d'un repertori que, si la memòria no em falla, només
va incloure de Songs For Mary (2015), el seu darrer àlbum, la
preciosa Like Lightning Flashes, decantant-se per picar de
treballs anteriors i tocant rareses i noves composicions (com una composta a
Lleida nits abans). Una hora abans de mitjanit, ambdós músics comparteixen
escenari. Primer interpreten Let's Explode, amb què arrenca la
joia The Ghost Of Fashion, 2001, Eef veu principal i Miquel fent
els cors. La química i l'empatia mútua sobreïxen de l'escenari. Després,
intercanvi de rols a la primera cirereta de la nit: Eef fent la segona veu (en
català!) a Tots
els ianquis que vull (Gran, 2011), bonic homenatge de Landete
als seus estimats referents musicals. A continuació, Eef sol, entonant a pèl
(com va fer al Faraday del 2010) la immensa The Curse Of Great Beauty.
Segona cirereta de la nit. Cau el teló i encara dura la pell de gallina.
