10.000 i pujant!

El que a alguns els costa unes horetes, a nosaltres ens ha costat uns anyets. Però que contents que estem d'haver rebut més de 10.000 visites!

JULIA HOLTER_Ekstasis, disc de l'any 2012 al Subterrani

D'entre tots els discos que hem escoltat al Subterrani en aquests últims 12 mesos de l'any 12, aquest és el que creiem més especial.

Potser exagero si us demano que rellegiu el títol del disc per mirar d’explicar-vos què podeu trobar-hi un cop hi haureu entrat; però de ben segur que no és pas casualitat que Julia Holter hagi decidit anomenar-lo així. Desconec el raonament que va dur la Holter a escollir-lo, però pensant-hi una mica més i després d’haver-lo escoltat moltes vegades, la paraula, lluny de sonar pretensiosa o falsament modesta, esdevé simplement descriptiva de l’estat que s’assoleix en alguns moments mentre l’escoltes.

Els colors de la portada i fins i tot la fotografia central, acompanyats d’aquest títol i enmig d’una immensitat de discos, potser farien que, en una primera ullada superficial, el relacionéssim directament amb el món de la música new age, més a prop de les músiques com a promesa de relaxament o de les que t’asseguren que et faran levitar enmig d’una selva paradisíaca. Fins i tot ara, després d’haver-m’hi submergit moltes vegades, hi ha moments en què em retorna aquest pensament, però passa aviat i me n’oblido. Ja fa temps que vam aprendre a tenir paciència (musical) i vam entendre que alguns discos necessiten més estones que d’altres. El pes del contingut d’aquesta obra poc té a veure amb la lleugeresa d’aquelles músiques i, al contrari, acaba deixant empremta.

Marienbad és l’entrada a un món màgic. Com una passejada per la mansió de la peli de Resnais i els seus jardins, aquesta cançó és la porta que ens connecta amb la ficció musical de Julia Holter, ficció enlluernadora i enigmàtica, de les que t’allunyen de la terra ferma per passejar-te núvols enllà. Melodies pop cantades dins una catedral de sostres infinits i acompanyades de misteri i fragilitat. Atmosferes barroques però mai pesades. Llum i més llum; ara directa i després tènue, però sempre brillant.

Aquí podeu llegir la crònica que vam fer del concert a la sala Sidecar de Barcelona d'ara fa uns mesos. 

Subterrani del 16-12-2012

Aquí podeu escoltar el Subterrani d'ahir, el penúltim de l'any. Recordeu que el del proper diumenge 23 serà el del resum del més destacable d'aquests últims 12 mesos.

INDEPENDIENTES

Aquí podeu veure aquest documental que mira enrere, 20 anys enrere, per parlar de la música independent i de l'escena que es va crear al seu voltant. Julio Ruiz, locutor del programa de Radio3 Disco Grande i veritable gurú i impulsor del moviment, fa de fil conductor del film, acompanyat de músics que en van ser (i són encara, alguns) protagonistes.

El documental és una mirada, entre les moltes que es poden fer, sobre una escena que per a molts, com nosaltres, va significar la porta d'entrada al món de la música, una immersió total en un món del que encara en formem part. De fet, el programa situa l'inici de l'acció l'any 1993, que és quan el Subterrani va començar a emetre's. Per això n'hem vist i escoltat el contingut amb certa nostàlgia, amb un somriure mentre vèiem un jove Julio Riuz, amb la seva dicció inconfusible, entregant el Disco Grande del 1993 a Los Planetas; i hem recordat quan escoltàvem aquella maqueta que els de Granada havien presentat al programa, l'emoció diària d'escoltar una música excitant, nit rere nit, esperant que comencés el programa per rebre la nostra dosi.

Los Planetas i Sr. Chinarro són alguns dels protagonistes del film i els exemples més evidents que 20 anys després encara tenen coses a dir i continuen interessant al públic. Potser m'hagués agradat escoltar les opinions de J o sentir més veus de grups del Xixón Sound (la presència de grups andalusos és majoritària), però en definitiva el què s'hi diu pot servir com a introducció a això que es coneix com a escena indie a Espanya, i ser útil per saber-ne els orígens, protagonistes i trets distintius principals.

THE BLACK POWER MIXTAPE 1967-1975

Com un grup de suecs enmig de Harlem a finals dels anys 60. Aquest és el punt de vista des del que podem acostar-nos al Black Power i les Black Panthers gràcies a aquest documental de Göran Hugo Olsson, que s'ha estrenat fa uns dies als cinemes de ca nostra.

Subterrani del 9-12-2012

SUBTERRANI 2012_el millor de l'any

El proper diumenge 23 de desembre podreu escoltar l'últim Subterrani de l'any 2012. Com és costum aquell dia farem un repàs dels discos que més ens han agradat d'aquests últims dotze mesos. Aquí teniu com a avançament i complement a aquell programa una llista amb cançons d'aquests discos destacats.




spotify                       subterrani_2012


grooveshark                          subterrani_2012