radioigualada.cat

radioigualada.cat
.

dijous, 31 de març del 2022

Subterrani del 30-3-2022_ANNA ANDREU

Que bonic que és el disc de l'Anna Andreu! i quina mervella que és (una altra!) la cançó nova de Gèls... Meravelles de km 0 per començar el programa d'aquesta setmana, on el nom de Jordi Matas, de qui en celebrem l'aniversari, ha anat sobrevolant, jugant tots els papers de l'auca: productor, mesclador i guitarrista...

També hem fet l'apunt del Barcelona Psych Fest, que celebra aquest cap de setmana la seva edició número 5. I hem celebrat el 30 aniversari de Dry, el disc de debut de la gran PJ Harvey.




dimecres, 30 de març del 2022

Fontaines D.C. o la poesia postpunk d’Irlanda

Dilluns 21 de març de 2022 Barcelona va celebrar el dia internacional de la poesia amb una picada d’ullet a la comunitat irlandesa de la Ciutat Comtal. Feia 2 anys que no podien aplegar-se per brindar amb moltes Guinness i celebrar com cal el dia de Saint Patrick. I el lloc de peregrinació va ser el Razzmatazz amb el concert que Fontaines D.C. van oferir. Finalment, i sort que vam tenir, en vista de tots els directes posposats els darrers mesos, després d’haver-se cancel·lat la cita del 2021 per la maleïda covid-19.

Passaven 10 minuts de les 9 del vespre quan els primers acords de Televised Mind sonaven i molts portàvem estona anant i venint de la barra carretejant pintes d’Estrella Damm tirades a correcuita pels cambrers per no deixar ningú assedegat abans del moment tan esperat. També massa ràpid, quina pena, va passar l’hora exacta en què el quintet de Dublín ens va sacsar amb temes dels àlbums Dogrel (2019): Big, Sha Sha Sha, Roy’s Tune, Too Real, Boys In the Better Land, Liberty Belle; A Hero’s Death (2020): I Don’t Belong i Televised Mind i Skinty Fia, que la banda ha començat a desgranar el 2022 amb Jackie Down the Line, I Love You i el single homònim que precisament van llençar hores abans del concert del dilluns.



Després de veure’ls i flipar amb el seu concert per tercera vegada (molts ens vam haver d’apropar a l’escenari del Vida Festival 2019 per confirmar que només l’esperit d’Ian Curtis havia posseït el cantant Grian Chatten i que el cantant de Joy Division no havia retornat 39 anys després de la seva mort) comprenem per què la seva reputació és com l’escuma d’una pinta de Guinnes ben tirada, contundent i ferma com el directe que destil·len, sense temps per a cap introducció abans dels temes. Em va resultar curiós que el volum no fos tronador, malgrat estar relativament a prop de l’escenari. Potser va ser una aposta de la banda perquè escoltem millor (i així poder entendre) les seves lletres que regalen veritable poesia. En dubteu? Vet aquí el començament de Big, el primer tema del seu primer àlbum: Dublin in the rain is mine, A pregnant city with a catholic mind, Slick little boy with a mind of Ritz, Pulling that thread for the next big fix; que traduït (i segur que perdem molt matisos) seria quelcom com: Dublín sota la pluja és meva, una ciutat embarassada que pensa com algú catòlic, noiet espavilat que es pensa que viu al Ritz, traient l’agulla per a la propera gran xutada

Malgrat que no van aprofitar el seu únic bis, això que no acostumen a fer-ne, per intentar ensorrar la sala del Poblenou, i la poesia es va esfumar tan ràpid com va aparèixer, l’endemà vam tornar a escoltar els temes de manera obsessiva. I vam respondre que no a la pregunta Is it too real for ya? (És massa real per a tu?), perquè durant una hora Fontaines D.C. ens van fer creure que a Irlanda el postpunk pot ser molt poètic.

 

Rebeca Martín Retuerto

dissabte, 26 de març del 2022

Subterrani del 23-3-2022_DESTROYER

Dan Bejar continua fent discosbons gairebé 30 anys després del seu debut... 

A més d'un episodi nou de la secció Connexions, hem escoltat els Broadcast en directe gràcies a una altra reedició centrada en la seva obra, hem descobert novetats guapes com Daniel Villarreal i Menta i recomanat el directe de La Paloma... El fons de catàleg ens ha fet viatjar als 90's, on hem recuperat el primer disc de Money Mark.






divendres, 18 de març del 2022

Subterrani del 16-3-2022_NICO ROIG

Poc a poc, de mica en mica, en Nico Roig ens va descobrint les cançons del que serà el seu disc nou. Fins ara n'hem escoltat tres i son totes elles ben boniques, amb un to melancòlic que ens ha agradat molt.

L'agenda de concerts ve farcida de bons concerts: Miquel Serra i Fonatines DC, entre d'altres.

I el fons de catàleg que la setmana no vam poder encabir en el programa ha tret el nas en aquest reformulat en formes diverses: Ride i els 30 anys del seu Going Blank Again, el Process de Sampha i la reedició del tercer disc dels Karate...




dijous, 10 de març del 2022

Subterrani del 9-3-2022_PAU RIBA

Hem recordat en Pau Riba i hem escoltat el seu Home estàtic. Hem recuperat la secció Connexions a ritme tranquil de folk americà, connectant un disc que és novetat, el de Jake Xerxes Fussell, amb un altre de fa uns anys de Bonnie Prince Billy.

D'altres novetats han sonat al programa, com la de Dog Unit, The Weather Station i Aldous Harding. I també hem tingut temps de recordar-vos que aquest diumenge, en una nova edició del Mercat Figueter de Capellades, la gent del Lemon Day proposa un vermut sacsejat a ritme d'Estruç i Mendra...




dimarts, 8 de març del 2022

Pau Riba

Abans d’ahir va morir Pau Riba. Han estat unes setmanes en què ha estat present sovint als mitjans, després que ell mateix expliqués que tenia un càncer contra el que poc s’hi podia fer. Entrevistes i reportatges, una mena d’adéu mediàtic amb regust de mala consciència respecte un personatge que mai va tenir gaire presència en els mitjans més generalistes, ara correm-hi tots, que es veu que és un dels grans, diguem-li adéu com cal...

Les imatges d’arxiu, combatent per a destruir la cultura catalana, passejant les cames llargues pel Canet Rock o vestit de roba hippie a la Formentera dels 70’s, contrastaven amb el rostre malalt i les poques paraules que li hem sentit i vist en aquest adéu retransmès. Se’m fa estrany haver-lo vist participant en aquest petit circ... Recordo l’entrevista al FAQS, em feia patir veure la dificultat que tenia per trobar les paraules, amb silencis incòmodes, sense ganes de ser-hi, jugant un paper protagonista que hauria d’haver tingut des de fa molt de temps i que ara semblava assumir resignat encaixant aquest homenatge d’última hora. No el coneixia i tan sols és una intuïció basada en les vegades que l’he vist actuant, l’he escoltat en entrevistes i col·laboracions radiofòniques, però em fa la impressió que en Pau Riba no parlava per parlar ni deia coses que no tingués ganes de dir... i aquell dia al FAQS vaig tenir la impressió que els seus silencis i la seva desgana, més enllà de la possibilitat que la malaltia no ajudés la seva eloqüència, eren una mena d’actitud esquerpa que mirava de retratar tot aquell muntatge, una mena de sabotatge més o menys conscient a tot aquell desplegament.



Havia estat un pirata tota la seva vida i semblava lliure de convencions i afalagaments interessats. Un trobador de vers lliure. Nét de Carles Riba i Clementina Arderiu, des que ho vaig saber m’agrada pensar en el contrast que suposa la seva actitud punk i el fil que lliga la qualitat indiscutible de les seves paraules amb les de la tradició literària dels seus avantpassats, com una demostració viva i rutilant que l’excel·lència de la cultura és possible des de tot arreu.

El vaig poder veure tres vegades. La primera acompanyat dels Mortimers, a Igualada, en el seu Jizàs de Netzerit, si no ho recordo malament, al Teatre de l’Aurora. Recordo passar-m’ho pipa en aquella representació nadalenca que ha anat passejant pel país en els últims anys. La segona vegada va ser a Calaf, ara fa quatre anys, al Desfolca’t. Descals i amb la seva guitarra ens va captivar en el seu paper de trobador que va per lliure i sense vergonya, combinant estones memorables amb d’altres que salvava gràcies a l’ofici acumulat amb els anys...

A laBastida del Rec, a Igualada, va venir per les Festes de Nadal del 19, també disfressat de Jizàs i acompanyat dels grans Mòrtimers, amb la seva dosi de crònica de l’actualitat vestida de relat nadalenc que ens va fer riure amb ganes. Llàstima de no haver-lo pogut veure’l acompanyat de l’Orchestra Fireluche  o en alguns dels concerts de celebració dels 50 anys del Dioptria. Aquell dia me’n vaig anar content cap a casa amb el vinil del Dioptria, un tresor que sempre que ho vull em permet viatjar a aquells 70’s vibrants, l’origen d’una veu lluminosa que des de llavors ha estat capaç de viure com volia, lliure.

dijous, 3 de març del 2022

Subterrani del 2-3-2022_NILÜFER YANYA

En el programa d'aquesta setmana, equilibri entre les novetats i la música en directe. D'entre les novetats, destacar el regal que ens han tornat a fer Gels, de qui hem punxat, en primícia abans no es publiqui demà, la segona peça que avancen del seu nou disc. Si fa unes setmanes gaudíem amb Simple, en la que en Jordi Matas acompanyava en Gès i el Cels, aquesta vegada el convidat és en Carles Viarnès. I, és clar, la sensibilitat d'uns i altres ha acabat creant una meravella com Calma, que podeu escoltar com nosaltres, en loop... 

D'altres novetats han estat les de Nilüfer Yanya, Marina Herlop i El Último Vecino.

I també hem parlat de directes, perquè els propers dies l'agenda en va farcida: Sons Of Kemet, El Petit de Cal Eril, el Let's Festival i Albert Cirera+ Kamarilla