.....................................................................................................................

dilluns, 22 de juny de 2009

crònica SONAR 2009




el Subterrani va ser al Sonar 2009. L'objectiu era veure-hi el senyor Mulatu Astatqué acompanyat dels Heliocentrics. Una d'aquelles perles que la gent del Sonar ha sabut caçar al vol, ara que els protagonistes estrenen disc conjuntament. Vam escoltar-hi algunes de les cançons d'aquest treball i clàssics de Mulatu, mestre de cerimònies (amb permís del percussionista d'Heliocèntrics) del concert, tot i que finalment, pel que fa la música que vam escoltar, en un segon pla respecte els immensos Heliocentrics.

Abans d'escoltar la segona perla africana del dia, Konono nº1, vam fer una passejada entre modelets sonar-guiri, una nova espècie autòctona, feta de barreges, sovint poc afortunades, de poca roba, ulleres immenses i molta felicitat impostada. Molts d'aquests feligresos feliços van ballar els sons incisius de Vladislav Delay, el senyor Luomo, un veritable expert en això de fer remenar el cul.
Finalment els del Congo van aterrar al Sonar, amb un any de retard, després que l'any passat uns tràmits fronterers els féssin quedar a l'Àfrica. D'allà van portar-ne els seus intruments, màquines amb sons hipnòtics que van crear atmosferes de trance analògic. Música de Sonar d'abans del Sonar.

Ens vam perdre per les expos de màquines estrafolàries i sons impossibles. Vam jugar amb el reactable i vam fer sonar teremins casolans de contacte humà. Juguets per a nens grans.

La nit del Sonar la vam deixar per als qui la vulguéssin i amb la seguretat de perdre'ns un dels grans concerts d'enguany: Fever Ray.