.....................................................................................................................

divendres, 29 de juny de 2012

Crònica original (i IV)


La d’ahir va ser l’última de les sessions de L’ORIGINAL d’enguany i teníem dubtes de com aniria, ja que havíem de començar una hora més tard del que és habitual, condicionats per l’acte d’entrega dels microcurts 2012.

Finalment, tot i començar encara més tard de l’hora programada, els qui hi érem vam quedar enganxats a la cadira, veient en la primera escena del film en Nader i la Simin exposant a l’autoritat competent els seus arguments per tramitar el divorci. Va ser una entrada seca i contundent a l’Iran actual, una societat desconeguda, de ben segur, per molts de nosaltres.  

Ens vam situar ràpidament en un paisatge urbà i ens vam endinsar tot seguit dins la casa de la parella protagonista, de classe mitjana, mestre ella i treballador d’un banc ell. En la mesura que, si més no en el meu cas, descobríem per primera vegada la societat iraniana actual, cada escena aportava informació valuosa que ens situava i, al mateix temps, sovint, ens sorprenia.

De fet, entre moltes altres coses, el film és un fresc d’aquesta societat, segurament molt diferent dels estereotips que tenim presents quan pensem en un país musulmà d’avui. Així, la història ens explica mitjançant els seus protagonistes com existeix una classe mitjana preparada i culta, que conviu amb una altra de més baixa, que viu amb més dificultats. També podem reconèixer la importància de la religió en tots i cadascun dels moviments vitals dels habitants d’aquest Iran actual, que els condiciona fins a extrems inaudits per nosaltres.

La tensió que transmet la història es manté des del primer a l’últim fotograma, fins al punt que en els contadíssims moments en què apareix un somriure en alguna de les cares dels seus protagonistes et sembla veure una llum esclatant. Però la gravetat dels esdeveniments s’imposa de nou i la pal·lidesa i fredor dels colors et torna a situar enmig del drama, per moments opressiu.

La història és complexa i l’espectador acaba trobant motius per entendre que els protagonistes actuïn de la manera com ho fan. Tots ells semblen tenir, en certa manera, la raó. Però què és la raó, la veritat, qui l’ostenta? Fins a quin punt és necessari utilitzar-la sempre? La història, sempre explicada d’una manera magistral, amb uns plans i imatges importants com els mateixos diàlegs dels protagonistes, avança imparable enmig de situacions de tensió i violència continguda, culminant en un final obert que sembla voler deixar en mans de l’espectador la decisió sobre tots els dilemes morals que s’hi plantegen.


Esperem sue us hagin agradat les propostes de L'ORIGINAL d'aquest any. Esperem retrobar-vos l'any vinent, compartint històries en versió original.