.....................................................................................................................

dimarts, 19 de març de 2013

JASON MOLINA R.I.P

Jason Molina tenia una de les veus més potents i boniques que he sentit els darrers anys. Recordo començar a fixar-m'hi en la mateixa època en què descobria la de Will Oldham, llavors a través de Palace i Palace Brothers, anys abans d'esdevenir Bonnie Prince Billy. Al cap dels anys i d'uns quants discos memorables, aquests dos americans, al costat d'una altra veu imponent, la de Bill Callahan (Smog), han format una santíssima trinitat de referència. Tot i la peculiaritat dels seus discursos, els he tingut sempre presents dins d'un mateix pack (on potser també podria afegir-hi M. Ward), maneres diferents d'acostar-me a la música americana (amb el country com a estil clau) de la que fins el moment de conèixer-los me'n separava una distància tan gran com la de l'oceà Atlàntic.

Em va sorprendre veure que era tan menut. El vaig veure tocar a Barcelona i no aconsegueixo recordar on. Va venir-hi amb el seu projecte Magnolia Electric Co., una altra manera de dir les mateixes coses de les que va parlar sempre.

The body burns away és el nom d'aquesta cançó que podeu escoltar aquí. Més avall podeu llegir l'escrit que vaig fer pel primer número de la revista El Tacte Que Té, l'any 2001, parlant del disc de Songs:Ohia, Ghost tropic, al qual pertany la cançó.