subterrani: La FiM és molt més (Rebeca Martín Retuerto)

Al web de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca diu que la FiM "és una fira de música professional que té lloc a principis del mes de maig a la població tarragonina de Vila-seca." Per a mi és molt més, com a una de les 24.000 persones que van poder gaudir entre el passat divendres 3 i dissabte 4 de maig dels 43 concerts increïbles, tant a nivell artístic com a tècnic (i amb puntualitat britànica), pel mòdic preu de ... 3 €! (i no busqueu cap zero, perquè no el trobareu pas, no). Per aquest preu et donaven una targeta amb el teu nom complet, com la que donen als professionals que s'acrediten per cobrir esdeveniments culturals, te la penjaves al coll i ... a gaudir de bandes i artistes catalans novells; en la majoria dels casos, perquè Puntí, o sigui, Adrià Puntí porta 30 anys (aquí sí que en tenim un, de zero!) creant i donant de què parlar. Dissabte a les 21:45 hores va arribar l'esperada hora (per a mi) de veure als Egon Soda, després de sentir parlar tant dels directes d'aquesta banda d'experimentats músics encapçalats per Ricky Falkner (baix i veu) que, amb el seu etern aspecte d'home ferotge, des del 2008, entona unes lletres molt currades i millor escrites per Ferran Pontón. Tot un plaer veure'ls de ben a prop, abans no els fitxi el Primavera Sound. Perquè un dels atractius de la FiM és precisament permetre't escoltar grans petits artistes abans no facin el salt a la fama. Creieu que exagero? Qui coneixia Manel el 2008? (que, vés per on, toquen enguany al Primavera Sound...) Doncs els programadors de la FiM, on els quatre de Barcelona van tocar quan publicaven el seu primer treball, Els millors professors europeus (2008). Apart dels concerts de pagament, també es podia gaudir de directes gratuïts com el que van oferir Maria Rodés, Ramon Rodríguez i Martí Sales a la Plaça Voltes. Un projecte de tres músics que tot just acaba de començar a rodar però que promet molt. Sense pèls a la llengua (Convergència i Unió és el títol del seu primer treball), critiquen la patètica mentida amb la què esmorzem cada dia i no van dubtar a cremar, entre cançó i cançó, una pàgina de diari per intentar que ens ennueguem menys i deixem d'empassar-nos els informatius.

A més a més del seu interès per descobrir bandes emergents, als responsables de la FiM els interessa tot el que giri entorn la música indie, com segells minúsculs que, potser dintre d'un temps, s'hauran convertit en grans discogràfiques com Bankrobber. El quartet de melòmans de La Bisbal de l'Empordà fa 11 anys que aposta per bandes que fan una altra música en català, com El Petit de Cal Eril, que van saber mantenir a ratlla la pluja a Vila-seca per presentar el seu quart àlbum, La figura del buit (2013). Riallers i excel·lents músics, els de Joan Pons van oferir un concert rodó que van cloure després de demanar la presència del Joan Colomo dalt l'escenari per interpretar la darrera cançó (dissetena!) del disc. Impossible saber si el meu cronòmetre interior va dilatar els 7:24 minuts d'Obriu les mans o simplement l'anhel d'allargar un clímax ("... som rics d’es-perit, és vi, és vida teva..." ) que va venir acompanyat d'una pluja condescendent fins aleshores i que va obligar l'organització a traslladar la resta de concerts a La Mina Cafè-teatre. Una sala la mar d'acollidora on Nothing Places ens van hipnotitzar només amb una bateria (amb Xavi Molero d'Egon Soda i una guitarra (Emilio Saiz), però quina bateria i quines 6 cordes! Salvaje Montoya (on Miguel Ángel Blanca, veu de Manos de Topo, toca el baix) ens van arrencar del nostre estat levitant amb el seu garatge surf rock cúmbia per fer-nos ballar com a maleïts. Un cop desconnectats els amplis i adormits els llums, em vaig saber afortunada d'haver pogut gaudir d'algunes de les propostes musicals que la FiM ens porta regalant des de fa 15 anys. Ara em toca seguir la pista dels que em vaig perdre, com Furguson, Jose Domingo, Josele Santiago (que havia de tocar amb Very Pomelo, però aquests no van poder ser-hi per problemes d'agenda), Pacosan (que tant m'havia recomanat en Pau Ricart i tinc pendent)...

A continuació teniu una sèrie d'enllaços d'algunes de les actuacions que va acollir la 14a Fira de Música al Carrer de Vila-seca:

Egon Soda: