.....................................................................................................................

divendres, 27 de juny de 2014

ESTIVAL DE JAZZ D'IGUALADA_NEO_Un suec a Igualada

Crònica del concert de NEO (Johannes Nästesjö) al Hot Blues d'Igualada en la segona jornada de l'Estival de Jazz d'Igualada.

Un suec a Igualada

La segona jornada de festival ha estat la primera amb música en directe, amb el concert del contrabaixista suec Johannes Nästesjö, un habitual de l’escena de jazz barcelonina als últims temps. Així, com ja passà en la primera edició, l’Estival acull de nou una proposta internacional. NEO, la Nästesjö Extreme Orchestra, arribà al Hot Blues igualadí, que els rebia amb una combinació de l’excitació pròpia del primer concert del festival i la normalitat de qui acull, com cada setmana, músics d’arreu amb ganes d’oferir el seu art.

Si ja fa uns anys que Barcelona ha esdevingut una ciutat on el jazz bull i on conviuen músics de tot el món atrets per l’escena que s’hi ha creat; a Igualada, des que el Hot Blues va començar a oferir música en directe, tampoc no s’hi fa estrany veure-hi jazz del bo (molt sovint del boníssim), i, si més no per als habituals d’aquest racó, que un suec aterri a Igualada amb un contrabaix deixa de ser un exotisme per ser, ni més ni menys, el principi d’una bona nit de música.

De fet, que l’Estival arribi a la segona edició, té a veure amb la consolidació de la proposta del Hot Blues, que molts músics de jazz del país i més enllà ja tenen en les seves agendes, uns perquè hi tocaran en breu, però molts altres perquè, atrets pels bons comentaris dels qui hi ha tocat, voldrien tocar-hi.

Amb la mateixa normalitat amb la que s’encetava la nit, Johannes Nästesjö començà a presentar la primera cançó amb un català de Suècia d’allò més entenedor. Així ho feu al llarg del concert, amb una petita introducció a la peça que ens disposàvem a escoltar, explicant l’origen del seu nom o l’impuls que l’havia motivat. Aquests apunts ens acompanyaven i, per a qui ho volia, li servia per posar argument i imatges a la música. Va parlar de Twin Peaks i ens vam poder perdre en la sinuositat d’una atmosfera carregada. A Mali i al sud de Sant Petersburg, amb la nostàlgia en mans del violí. Però també vam acompanyar el Johannes a presentar la declaració de renda, i vam viure amb ell la tensió i confusió d’una situació estressant. Vam imaginar-nos enmig del bosc, potser un bosc suec, nevat, mirant de no fer soroll per no espantar aquell cérvol que volem caçar. I vam enfilar camí del final del començament (the beginning of the end), abans de passar per l’Uruguai i tenir un record pels pares del Marcelo, el saxofonista.


Nou i extrem, aquestes són les credencials incorporades ja en el nom de la proposta de Nästesjö, aquesta formació de jazz atípica, poc habitual pel toc que li proporciona el violí, que acompanya i combina de manera original amb la resta d’instruments, el contrabaix de Nästesjö com a eix, amb el saxo i la bateria. 

Pau Ricart Roca