Subterrani del 21-2-2018_ACETONE

Hem descobert aquesta joia gràcies a Light in the Attic, una de les millors discogràfiques en això de la reedició i en la feina de mirar enrere per a recuperar músiques oblidades, descatalogades o, fins i tot, mai abans publicades. Acetone ens fan viatjar a la dècada dels 90's i a noms com Slint o Codeine.

També us hem recordat alguns directes d'aquest cap de setmana vinent, destacant-ne el primer dels concerts de la temporada a laBastida del Rec, a Igualada. Comencen forts, amb Medalla i Favx.
I hem continuat escoltant discos que ens acompanyen ja com a habituals. Ferran Palau, Da Souza, El Petit de Cal Eril...

Hem acabt el programa explicant-vos una anècdota relacionada amb el disc dels Ill Considered que tant ens agrada i que darrerament us hem punxat.

Música favorita

La vida es buena si no te rindes és un còmic de Seth que il·lustra molt bé l'esperit d'Eef Barzelay, que porta des del 1991 fent cançons de manera compulsiva, per encàrrec o motu proprio. Això no cridaria l'atenció si no fos pel fet que només cal escoltar-les menys d'un minut per reconèixer-ne la paternitat, per culpa de la veu i manera d'interpretar marca de la casa del músic de Tel Aviv que quasi aconsegueix catapultar Clem Snide, la seva banda, cap a la fama si no fos perquè la caiguda de les Torres Bessones va interrompre una gira que hagués segrestat Eef de la teranyina alternativa.

Com que Eef no pot dedicar-se a cap altra cosa que la música, malgrat la seva mala sort, va continuar gravant discos amb la seva banda i en solitari i visitant-nos de tant en tant, sorprenent els afortunats que el veuen en directe per primer cop i fidelitzant una manada que creix poc a poc, a mida que es va fent gran alhora que ell. Potser s'hauria de fer un estudi sociològic dels fans d'Eef Barzelay: la majoria són homes que superen els quaranta i que no es volen desfer del Peter Pan melòman que porten dintre. I aquest és el públic que dissabte 17 de febrer va tornar a l'Espai Jove Les Basses per tornar a retrobar en Barzelay que ja hi havia tocat a l'edició del Minifestival de Música Independent de Barcelona de l'any 2007! Coses bones de fer-te gran és aprendre que, abans de veure un concert d'un artista amb una discografia tan extensa, el millor és no esperar res (una actitud vital molt saludable, per cert) i gaudir de l'espectacle. Dissabte vam estar de sort i el repertori del músic instal·lat a Nashville va incloure clàssics de Clem Snide com Your Favorite Music, I Love The Unknown i The Junky Jews, a més de temes d’ell en solitari com I wasn’t really drunk, Lose Big i Ballad Of Bitter Honey. 

No deixeu de fer un cop d’ull als dos vídeos de l’actuació al final de l’article per comprovar que el músic miop continua en plena forma i és una veritable bèstia escènica. L’anècdota de la nit: quan un tècnic de so va pujar a l’escenari per (pel que sembla) cridar-li l’atenció sobre el volum de la distorsió amb que tocava, i ell va continuar tocant com si res. Tanco aquesta crònica convidant-vos a treure-us el barret davant l'organització d'un festival que, en l'època dels macro festivals, aconsegueix portar com a cap de cartell els excel·lents The Wave Pictures (que repetien després de l'edició del 2006 i ens van fer saltar de valent) al mòdic preu de ... 10 euros l'entrada! i que completaven Colleen Green, Mareta Bufona i Marta Knight.

Rebeca Martín Retuerto

Your favorite music

Ballad of bitter honey

Subterrani del 14-2-2018_FERRAN PALAU

Ja l'havíem començat a conèixer amb els avançaments de fa unes setmanes, però ara que ja l'han publicat estem contents de poder encapçalar el programa amb el disc nou d'en Ferran Palau, Blanc, una meravella.

També hem continuat coneixent els discos de Da Souza i El Petit de Cal Eril. I hem estrenat el disc nou de US Girls. Hem escoltat la propera novetat de Domestica Records i tirat enrere 15 anys gràcies a la reedició del primer disc dels The Radio Dept.

Hem acabat recomanant-vos concerts per a aquest cap de setmana, tots tres per divendres, a Igualada, Guissona i Barcelona.

Subterrani del 7-2-2018_RHYE

Finalment s'ha publicat Blood, el segon disc de Rhye, després d'aquell magnífic Woman d'ara fa 5 anys. Continuem descobrint dos discos que ens fan somriure i volar, el d'El petit de Cal Eril i el del Ferran Palau. I descobrim la primera cançó del disc nou de Da Souza. També parlem del desè (i últim) aniversari de l'Emergència! fest, que se celebrarà aquest dissabte, com és habitual, al CCCB.

Subterrani del 31-1-2018_NO AGE

No Age i el seu primer disc en cinc anys encapçalen el programa d'aquesta setmana. Tindrem temps de continuar coneixent els discos del Ferran Palau i El Petit de Cal Eril, descobrir novetats suculentes de Ultimate Painting i Ill considered o fer una ullada al calendari d'inici de temporada de concerts de laBastida, l'associació del barri del Rec igualadí.