crònica primaveral

divendres

La veu del menut Jason Molina és immensa. Lluitant contra el sol de les 6 de la tarda, acompanyat pels Magnolia electric co. van oferir una classe avançada de música d'arrels americanes (del nord) que va anar creixent en intensitat.

Una estona abans vam assistir a la sessió estiuenca dels Extraperlo. Alguns dels qui escoltaven el cantant per primera vegada potser van pensar que qualsevol pot cantar en un grup, sentint com desafinava. Però aquell flow malgirbat i greu va acabar fent-se simpàtic i un bon contrapunt a la música alegre i viva de la banda.


La tarda a l’auditori prometia i la cosa va acabar sent espectacular. L’auditori és un espai ideal gairebé per a qualsevol proposta i dissabte en vam veure dues del tot diferents; de l’elegància de Joe Henry al tsunami de My Bloody Valentine.

Henry, ara assegut davant del piano, ara amb la guitarra a la mà, va oferir una hora escassa de bon gust i classe. Acompanyat pel so del contrabaix i una bateria, la gent va quedar muda davant les històries de l’americà. Amb regust de clàssic.

La colla dels My Bloody Valentine oferien la segona oportunitat d’escoltar-los al primavera 2009. Anàvem convençuts de voler-los veure, amb ganes de comprovar com les cançons de Loveless sonarien en directe; tot i que amb alguna por per les cròniques sobre l’actuació a l’aire lliure del dia anterior, que en criticaven el volum excessiu i un so massa confús.

I de volum n’hi va haver. Només comparable a l’experiència de Mogwai al mateix primavera fa uns anys, els taps imprescindibles que repartien a l’entrada de l’auditori no van ser suficients per a molts dels qui es van atrevir. Els darrers 15 minuts va ser una prova duríssima, però abans vam poder disfrutar de la bellesa de les cançons, potser amb unes veus massa apagades, però amb un mur de so en el que vam poder destriar les melodies impossibles i addictives del senyor Shields i companyia. Una experiència sònica.

Al nou escenari d’enguany vam veure els darrers concerts del divendres. Los Punsetes, madrilenys i amb una proposta directa i original. La seva cantant només va moure els llavis; es va quedar immòbil i des del mig de l’escenari va anar desgranant una lletania de tons greus i incisius.

Fucked up són una colla d’americans amb una força impressionant. Hard core amb tres guitarres, baix, bateria i un energumen cridaner al capdavant. Riffs ràpids i originals, molts bon músics i un frontman entretenint el públic, que s’ho va passar d’allò més bé.


dissabte

Amb un sol dels que pica fort, vam arribar a l’auditori a les quatre de la tarda. Teníem una cita amb els germans Kadane, capos de The New Year, projecte hereu dels mítics Bedhead. Sorprenent veure l’auditori amb més de la meitat dels seients plens, amb molts fans d’un i altre grup que van estar encantats de tenir-los a prop i tocant per ells en directe. A mi em van decebre una mica, fins i tot em vaig avorrir a estones.

Al Jeremy Jay li teníem ganes i les circumstàncies no van acabar de jugar al seu favor. Dues vegades en pocs minuts se’n va anar la llum i es van quedar ben penjats; i el públic fred. Vam acabar perdent interès. Esperarem una altra ocasió.

Els que ens van fer remenar el cul van ser Kitty, Daisy & Lewis, hereus del rock del 50’s, van semblar un illa de classicisme entre tant indie de postal.

I vam anar a sopar, perquè veure un concert amb gana no és bo i veure Neil Young amb gana segur que tampoc. Havien anunciat dues hores i mitja de concert i havíem d’anar-hi preparats. La cita era a l’escenari principal, on van acudir-hi la majoria dels qui hi havia al recinte en aquells moments. La mitjana d’edat del dissabte va pujar de manera espectacular gràcies a molts dels qui van anar a escoltar el canadenc, l’autor de Harvest.

Va començar amb una peça contundent, del Ragged Glory, del disc amb els Crazy Horse, però sense ells en aquest concert de dissabte. Va anar combinant l’electricitat amb la peces delicades amb piano i l’acústica. Combinació guanyadora i emocionant. Va acabar amb un homenatge maquíssim al a day in the life dels Beatles.

I el nostre final de recorregut va ser immillorable, amb una nova lliçó dels Sonic Youth. Impecables una vegada més, van oferir un concert perfecte, amb cançons del disc nou i alguna referència més o menys antiga. Aquests no fallen i continuen fent honor al seu nom.

A punt per l’edició número 10 de l’any vinent, el primavera ha assolit any rere any un estatus d’imprescindible entre els grans festivals d’arreu del món.
I per molts anys!!!

perles del primavera 09

APHEX TWIN

perles del primavera 09

LA BIEN QUERIDA

itineraris primaverals

aquests són els itineraris musicals confeccionats pel Subterrani per a l'edició 2009 del primavera sound:

dijous 28

itinerari 1
18:30h LA BIEN QUERIDA 19:30 GIRLS 21:45 JOE CREPUSCULO 23:00h ANDREW BIRD
00:20h MY BLOODY VALENTINE

itinerari 2 (sorollós)
19:00h MAGIK MARKERS 20:45h LIGHTNING BOLT 21:45h YO LA TENGO 00:30h JAY RETARD 01:35h APHEX TWIN

divendres 29

itinerari 1
17:00h EXTRAPERLO 20:00h JOE HENRY 21:00h THE PAIN OF BEING PURE AT HEART 21:45h MY BLOODY VALENTINE 23:30h THE MAE SHI

itinerari 2
18:30h EXTRA LIFE 20:15h SPIRITUALIZED 21:45h JASON LYTLE 01:30h SHELLAC 03:00h RHYTHM & SOUND feat. TIKIMAN

dissabte 30

itinerari 1
17:00h ALELA DIANE 18h JEREMY JAY 21:15h NEIL YOUNG 23:50 DEERHUNTER 01:00h SONIC YOUTH

itinerari 2 (a dormir aviat, que ens fem grans)
16:ooh THE NEW YEAR 17:00h THE LIONS CONSTELLATION 18:15h THE BAD PLUS 19:45h MICHAEL NYMAN 21:15h NEIL YOUNG

especial PRIMAVERA SOUND al SUBTERRANI

el SUBTERRANI del dimecres 2o de maig el dedicarem íntegrament al PRIMAVERA SOUND 2009. Serà el primer dels dos programes especials en què parlarem del cartell d'enguany del millor festival que es fa al nostre país. Entrevistarem en directe l'Abel Suarez, dj. Coco, part de l'organització del festival, per a que ens expliqui coses i ens faci alguna recomanació.

El segon serà el dimecres 27. Com sempre, a Ràdio Igualada http://www.radioigualada.cat/ , de 20 a 21h.

perles del primavera 09

aquests seran al primavera: THE MAE SHI

The Mae Shi - "Lamb And The Lion" by Natalia Stuyk from the mae shi on Vimeo.

TALKING HEADS

els caps que parlen vénen bé a qualsevol hora

MULATU+HELIOCENTRICS al Sonar 2009

El Sonar d'aquest any (també) promet! Anem fent càlculs i estalviant diners, que haurem de comprar un bon calçat per la ballaruca!

Animal Collective, Orbital ... i

MULATU ASTATKE acompanyat dels HELIOCENTRICS!!!! això pot ser la bomba!

http://www.parisdjs.com/index.php/post/Mulatu-The-Heliocentrics-Inspiration-Information-Volume-3

FLAMING MILK

Atenció a aquest bloc de la xarxa, que parla amb bon criteri de descobriments musicals. A més, ofereix sovint la possibilitat de descarregar els treballs sencers

CONTROL d'Anton Corbijn

Sí, finalment s'ha estrenat la pel·lícula de ficció d'anton Corbijn sobre els Joy Division i Ian Curtis. Encara podeu veure-la als cinemes.

Corbijn és fotògraf i davant del seu objectiu han desfilat molts músics importants (molts recordareu les fotos dels U2 al seu disc The Joshua Tree). A Control, Corbijn va més enllà de la imatge fixa i s'endinsa en la història de Ian Curtis i la seva banda.

Blanc i negre per a una història amb molts tons grisos. Música i poesia pel record a un personatge ofegat, perdut enmig de la ciutat grisa, els desitjos i uns músics que no van saber-lo ajudar.