Subterrani del 9-3-2016_RED PÈRILL

Hem passat l'hora del Subterrani parlant amb en Marc Mateu aka RED PÈRILL, del seu disc nou amb El col·lectiu biònic i del concert de presentació que faran aquest diumenge 13 de març al Teatre de l'Aurora d'Igualada.

Llista del 2015

aquí teniu la llista amb cançons del 2015. Que passeu Bones Festes!!!
Tornem el dimecres 13 de gener a les 21h, a Ràdio Igualada.

Subterrani del 16-12-2015_El millor del 2015 (II)

Segona entrega del resum de l'any 2015 al Subterrani. Al final d'aquest programa, el millor disc de l'any  escollit d'entre tots els que han sonat al programa.

A la tornada de vacances, programa dedicat a les llistes que al llarg de tots aquests dies haurem vist i escoltat arreu, amb els millors discos segons aquells llocs i persones el criteri dels quals ens refiem i seguim.

Que passeu unes Bones Festes!

Subterrani_El millor del 2015 (II) by El Subterrani on Mixcloud

Subterrani del 9-12-2015_El millor de l'any (I)

Aquest és el primer dels dos programes que dediquem a fer un repàs dels millors discos de l'any 2015 al Subterrani. D'entre tots els discos publicats enguany, n'hem escollit una vintena, que escoltarem al llarg d'aquests dos programes. Al final del de la setmana vinent sabreu quin és el millor disc de l'any 2015 al Subterrani.

Subterrani_09122015_El millor de l'any (I) by El Subterrani on Mixcloud

Subterrani del 25-11-2015_Alberto Montero

Qualsevol excusa és bona per parlar del disc nou d'Alberto Montero, Arco Mediterráneo. Aquesta setmana encapçala el programa perquè ens agrada molt i continuem escoltant-lo sense parar, però també perquè els amics del Hot Blues d'Igualada ens han explicat que divendres 4 de desembre hi serà tocant en directe amb la seva banda.

Hem escoltat d'altres coses relacionades amb directes, com Sr Chinarro, que toca a l'Heliogàbal, Opatov, que publicaran una versió en directe del seu disc Bacán, una versió en directe del Realiti de Grimes enregistrada per Natalie Prass...

I alguna novetat prometedora, com el disc nou de DIIV o la nova perla de David Bowie...

Subterrani_25112015_Alberto Montero by El Subterrani on Mixcloud

www.mixcloud.com/el-subterrani/

Subterrani del 14-10-2015_Mogwai

Mogwai, amb el seu recopilatori cel·lebració dels seus 20 anys, encapçala el programa d'aquesta setmana.

També d'altres novetats, com el disc de Deerhunter. I d'altres discos estrenats recentment, com el de Majical Cloudz i Empress of.

Hem fet crònica del concert de Ferran Palau al Hot Blues i hem anunciat el d'aquesta setmana, que ens porta Malí a Igualada...

Subterrani del 7-10-2015_The Clientele

Alone and unreal és el nom del Best of de THE CLIENTELE, aquest grup anglès que ens té robat el cor... Encapçala el programa d'avui.

També escoltem FERRAN PALAU i NIÑO DE ELCHE, com a protagonistes de concerts més o menys proper.

Comencem a conèixer el disc nou de MAJICAL CLOUDZ i acabem el programa amb les dues últimes cançons dels discos de JULIA HOLTER i NÚRIA GRAHAM.

Subterrani del 16-9-2015_HOTELER+BAM

Engeguem la temporada número 23 del Subterrani, després d'unes vacances radiofòniques ben llargues. Escoltarem algunes de les coses que hem escoltat i descobert en aquests mesos. A la segona part del programa parlarem dels cartells del Festival Hoteler i el BAM, que coincideixen aquest cap de setmana, a Vic i Barcelona.

Estival de Jazz_Nit de risc

Aquí teniu la crònica que vaig escriure de la primera nit de música en directe de l'Estival. Les fotos són de Marc Vila

Nit de risc

Nit de risc per començar la programació de música en directe de l’Estival de Jazz d’Igualada. Risc controlat per a uns, els músics, que van desafiar la llei de la gravetat, i repte engrescador per als altres, un públic que va omplir aquest escenari inèdit, valent i disposat a enfrontar-se al repte d’una nit de free jazz.

L’Ingràvita, aquest rocòdrom majestuós que s’enlaira enmig d’Igualada, més avesat a la llum de dia, la pols blanca de la magnèsia i les contorsions dels grimpaires, es presentava amb colors de nit i anà acollint els curiosos que van acceptar el repte. Asseguts al voltant de les taules van anar omplint l’espai, que feia goig de veure, esperant l’inici, expectants. Ni rastre de les tres trompetes que havien de ser protagonistes.

Sense que ningú en donés l’ordre, tothom va moure el cap i aixecà la mirada cap a les tres cordes que havien estat penjades des de dalt de tot del gran fossar i que ara començaven a moure’s. Al mateix temps començaven a sonar, amplificades per l’espai d’aquella cavitat immensa, el so de les tres trompetes. Pol Padrós, Julián Sánchez i Iván Gonzalez, Free Art Three, penjaven de les cordes amb els arnesos d’escalador posats, suspesos en l’aire, descendint lentament i bufant notes llargues, creant un ambient d’inici de cerimònia, amb un roig de fons intens.

La posada en escena va ser engrescadora i la música no s’aturà, amb els tres trompetistes avançant enmig del públic fins arribar a l’escenari situat a peu pla, on tenien l’escampall de ginys, platets i gongs amb els que van acompanyar bona part del concert. Sorollets, ritmes trencats i el so de les trompetes formaven un tot difícil que alguns van escoltar amb cara incrèdula. Hi va haver alguna deserció, sempre respectuosa i en silenci, com qui diu que ja n’ha tingut prou, moltes gràcies i ja m’explicareu com ha acabat, que veig que m’he equivocat i això del free encara no ho controlo. Apa, bonanit.

Va ser molt complicat trobar una melodia a la que enganxar-se i a estones un repte feixuc. Els moviments de la Juliette Louste, la ballarina que acompanyà l’espectacle, van ser una mena de traducció simultània de la música en forma d’espasmes i contorsions, a estones reptant com un cuc, després presonera de convulsions o fent equilibris impossibles. En certa manera, aquells moviments reforçaven la música, la subratllaven i també, perquè no, li atorgaven un component visual que ajudava l’espectador.

Avançat el concert i encarant-ne l’última part, discretament, va aparèixer l’Albert Cirera. En veure’l, alguns potser van desitjar que agafés el saxo i sacsegés l’escena, però en lloc d’això, arraulit, va situar-se davant dels músics i els va començar a fer gestos. Semblaven instruccions, i els trompetistes se’l miraven i obeïen. Com un director d’orquestra, amb moviments ràpids, els anà guiant, i feia gràcia veure l’habilitat dels trompetistes a l’hora d’executar les seves ordres, que semblaven improvisades, noves a cada moment per a tots tres. Va ser un bon final, la millor part de l’espectacle, segurament; una espècie de caos controlat i dirigit que se’ns va fer més amable i proper que la resta de free que havia sonat fins aquell moment. Qui sap, potser encara no estem preparats per a tanta llibertat.

Bon estiu!

Llista Spotify_Subterrani_Estiu_2015