Aquí http://www.megaupload.com/?d=B5MTY57K podeu descarregar-vos i escoltar sencer el Subterrani del passat 18 de febrer. Aquell dia vam parlar de Bossanova amb els germans Carles i Jordi Enrich, que van ajudar-nos a conèixer el naixement d'aquesta música i van interpretar-ne en directe algunes de les cançons més emblemàtiques.
No us el perdeu!
Programa de ràdio en antena des de 1993. Actualment a Ràdio Igualada, dimecres de 21h a 22h
divendres, 27 de febrer del 2009
dilluns, 23 de febrer del 2009
dimecres, 18 de febrer del 2009
BCN mp7 EMERGÈNCIA FEST
primera sessió del 2009 d'aquesta proposta del cccb http://www.cccb.org/ca/ que periòdicament ens acosta a propostes sempre interessants de la música que es fa avui, aquí, allà i més enllà.
Aquesta primera de l'any 9, ve en forma de festival, l'EMERGÈNCIA FEST, en diuen, amb un cartell de luxe que inclou, entre d'altres, Jeremy Jay, Joe Crepusculo i Marina Gallardo.
dia: dissabte 21 de febrer, 17h.
lloc: CCCB (Barcelona)
preu: 3'60 euros!
dilluns, 16 de febrer del 2009
THE RADIO DEPT.
aquí teniu aquesta joia de l'ep que els The Radio Dept. ens regalen abans no arribi el seu proper llarga durada
dissabte, 24 de gener del 2009
50 anys de KIND OF BLUE
Enguany celebrem els 50 anys que fa que Miles Davis, John Coltrane, Bill Evans (també Wynton Kelly) , "Cannonball" Adderley, Paul Chambers i Jimmy Cobb van reunir-se a Nova York, als estudis de la Columbia i, en dues sessions, van enregistrar-hi la música d'un dels discos més bonics que hem escoltat mai. Kind of blue va més enllà del jazz i ha esdevingut un referent imprescindible de la música popular.
Quan en feia 40, d'anys, Ashley Khan va decidir escriure un llibre que expliqués com es va crear aquesta obra. Per aquells que vulgueu furgar més enllà de la música, us l'aconsellem:
"Miles Davis y Kind of Blue
La creación de una obra maestra"
Ashley Kahn
Ed. ALBA Editorial. 2002
Quan en feia 40, d'anys, Ashley Khan va decidir escriure un llibre que expliqués com es va crear aquesta obra. Per aquells que vulgueu furgar més enllà de la música, us l'aconsellem:
"Miles Davis y Kind of Blue
La creación de una obra maestra"
Ashley Kahn
Ed. ALBA Editorial. 2002
dilluns, 12 de gener del 2009
50 anys de MOTOWN!!!
avui, 12 de gener del 2009, es celebren 50 anys del naixement de la MOTOWN, discogràfica imprescindible per entendre i conèixer la música popular del segle XX. El so Motown, que als 60's del segle passat va trencar l'hegemonia blanca a les llistes de hits musicals mentre creava la banda sonora dels Estats Units que lluitaven pels drets civils i contra la segregació racial.
Als crèdits de la Motown hi ha alguns dels discos més importants dels darrers 50 anys de la música popular.
El subterrani del dimecres 14 estarà dedicat a aquesta discogràfica. N'explicarem la història, els seus protagonistes i escoltarem la seva música.
El Subterrani se'n va cap a Hitsville!
dimarts, 30 de desembre del 2008
2008... films
de les poques pel·lícules destacables que hem vist en aquest any 2008, en volem assenyalar una. THERE WILL BE BLOOD, de Paul Thomas Anderson.
A través de l'èpica d'una història de pioners de l'Amèrica del petroli i el ferrocarril, Anderson, com havia fet abans a Magnolia i Punch-drunk love, s'endinsa en la naturalesa humana i en mostra la seva grandesa, contradiccions i brutalitat.
Una història que mira al passat i que ens ajuda a entendre un present que li és proper. Diners, petroli, religió, són coordenades d'ara i de fa més d'un segle.
D'altres films que també ens han agradat són: WE OWN THE NIGHT, de James Gray, BEFORE THE DEVIL KNOWS YOU'RE DEAD, de Sidney Lumet; GOMORRA, de Matteo Garrone i NO COUNTRY FOR OLD MEN, dels germans Cohen.
La llista dels que no hem vist i resten pendents de veure és llarga i potser, qui sap, hagués fet canviar aquest escrit.
i com diu Aute... Cine, cine, cine,
Más cine por favor,
Que todo en la vida es cine
Y los sueños,
Cine son.
2008... música
Aquests són alguns dels bons discos que hem escoltat al Subterrani al llarg de l'any. 8 del 2008
BON IVER for Emma forever ago. Jagjaguwar
JEREMY JAY a place where we could go. K Records
ERYKAH BADU new Amerykah, pt 1: 4rth World War. Universal Motown
FLEET FOXES ragged wood. Sub Pop
ROGER MAS les cançons tel·lúriques. K Indústria
MANEL els millors professors europeus. Discmedi
ESPALDAMACETA madera y muy poca luz. Bankrobber
MGMT oracular spectacular. Red Ink/Columbia
Plus ultra - Roger Mas
BON IVER for Emma forever ago. Jagjaguwar
JEREMY JAY a place where we could go. K Records
ERYKAH BADU new Amerykah, pt 1: 4rth World War. Universal Motown
FLEET FOXES ragged wood. Sub Pop
ROGER MAS les cançons tel·lúriques. K Indústria
MANEL els millors professors europeus. Discmedi
ESPALDAMACETA madera y muy poca luz. Bankrobber
MGMT oracular spectacular. Red Ink/Columbia
Plus ultra - Roger Mas
dilluns, 22 de desembre del 2008
dimecres, 26 de novembre del 2008
Crònica del FICXixón
Sempre ens l'havíem mirat de lluny, amb ganes de ser-hi i viure'l. Finalment, aquest cap de setmana passat, el Subterrani ha viatjat a Xixón a participar de la 46a edició d'aquest festival de cinema que es fa al costat de la platja del mar Cantàbric.
46 edicions són moltes i expliquen, entre d'altres coses, la naturalitat amb què el viuen els qui en participen. A les cues del cinema hi veus gent de tota mena. El FICXixón ha aconseguit que el cinema formi part de la ciutat i de l'activitat d'oci habitual dels seus habitants.
La ciutat batega al ritme del cinema, que s'escampa per diferents espais, tots ells molt accessibles i propers els uns dels altres. Un cinema arriscat i valent, propostes que acosten l'espectador a imatges difícils de trobar fora dels nou dies que dura tot plegat.
Ha estat molt bé entrar dins la sala i descobrir cinemes encara desconeguts per nosaltres, com el de Joana Hadjithomas y Khalil Joreige, dels que vam veure Je veux voir ; i tenir la sort d'escoltar-lo a ell responent els dubtes i discutint els punts de vista dels espectadors.
Potser als espectadors més mitòmans conèixer el seu objecte d'admiració els pot arribar a suposar una decepció imprevista, però d'altra banda, aquestes trobades humanitzen el cinema i sovint permeten l'espectador ampliar coneixements sobre el dia a dia del qui fa pel·lícules.
Tenir l'Atom Egoyan a uns metres explicant com pensa els seus films és un luxe, i tant hi fa que l'escoltéssim després de veure la seva darrera pel·lícula, Adoration, que no és del millor de la seva filmografia.
I també és impagable, escoltar l'accent de Banyoles de l'Albert Serra quan explica que ell no ha estudiat mai res de cinema i quan descriu el seu mètode de treball amb els actors (vegeu el vídeo de més avall) per al film El cant dels ocells. Tot un personatge, que es presentà davant del públic amb la medalla que acredita la Legió d'Honor que li van entregar a França penjada a l'americana; d'altra banda, condecoració que no va semblar impressionar tots aquells que van anar-se aixecant i fugint de la sala després d'alguna escena que se'ls devia fer inacabable; ells no havien vingut a patir al cinema, devien pensar.
Dies intensos de cinema amanits per la pluja intermitent, la sidra llençada des de ben amunt i les músiques de les nits del festival. Tot un menú immillorable. Bé, si hi afegiu uns oricios i bona companyia, la cosa acaba sent de traca i mocador.
46 edicions són moltes i expliquen, entre d'altres coses, la naturalitat amb què el viuen els qui en participen. A les cues del cinema hi veus gent de tota mena. El FICXixón ha aconseguit que el cinema formi part de la ciutat i de l'activitat d'oci habitual dels seus habitants.
La ciutat batega al ritme del cinema, que s'escampa per diferents espais, tots ells molt accessibles i propers els uns dels altres. Un cinema arriscat i valent, propostes que acosten l'espectador a imatges difícils de trobar fora dels nou dies que dura tot plegat.
Ha estat molt bé entrar dins la sala i descobrir cinemes encara desconeguts per nosaltres, com el de Joana Hadjithomas y Khalil Joreige, dels que vam veure Je veux voir ; i tenir la sort d'escoltar-lo a ell responent els dubtes i discutint els punts de vista dels espectadors.
Potser als espectadors més mitòmans conèixer el seu objecte d'admiració els pot arribar a suposar una decepció imprevista, però d'altra banda, aquestes trobades humanitzen el cinema i sovint permeten l'espectador ampliar coneixements sobre el dia a dia del qui fa pel·lícules.
Tenir l'Atom Egoyan a uns metres explicant com pensa els seus films és un luxe, i tant hi fa que l'escoltéssim després de veure la seva darrera pel·lícula, Adoration, que no és del millor de la seva filmografia.
I també és impagable, escoltar l'accent de Banyoles de l'Albert Serra quan explica que ell no ha estudiat mai res de cinema i quan descriu el seu mètode de treball amb els actors (vegeu el vídeo de més avall) per al film El cant dels ocells. Tot un personatge, que es presentà davant del públic amb la medalla que acredita la Legió d'Honor que li van entregar a França penjada a l'americana; d'altra banda, condecoració que no va semblar impressionar tots aquells que van anar-se aixecant i fugint de la sala després d'alguna escena que se'ls devia fer inacabable; ells no havien vingut a patir al cinema, devien pensar.
Dies intensos de cinema amanits per la pluja intermitent, la sidra llençada des de ben amunt i les músiques de les nits del festival. Tot un menú immillorable. Bé, si hi afegiu uns oricios i bona companyia, la cosa acaba sent de traca i mocador.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)