avui una nimfa que no és d'aquest món. La Joanna Newsom.
Programa de ràdio en antena des de 1993. Actualment a Ràdio Igualada, dimecres de 21h a 22h
divendres, 29 de gener del 2010
divendres, 22 de gener del 2010
divendres, 15 de gener del 2010
la cançó del divendres
des d'avui, cada divendres penjarem una cançó al bloc. Comencem amb aquesta perla de Sebadoh. Volem reconèixer el talent de Lou Barlow a l'hora de crear melodies. Aquesta és de les que et fan agafar forces; pop amb soroll de fons, al més pur estil dels 90's.
dimarts, 12 de gener del 2010
Nacho Umbert
Nacho Umbert és qui estava darrera de 'Adiós', aquell disc del grup Paperhouse; un disc maquíssim, del qual en som fans al Subterrani. Al Subterrani, de fet, si ha pogut escoltar de tant en tant i des de l'any 1996, quan va aparèixer. També és aquest l'any en què Nacho Umbert va desaparèixer del món de la música, on retorna ara amb un nou treball. Serà d'aquí a uns dies quan es publiqui, en aquests primers moments del 2010 i l'editarà Acuarela, casa on ja s'edità 'Adiós'.
Bones notícies per començar l'any, que sona molt bé: http://www.myspace.com/nachoumbert
dimarts, 5 de gener del 2010
Destacats del 2009
Al Subterrani ja fa dies que preparem el primer programa del 2010, en el que, com és habitual, farem un repàs de la música que creiem destacable d'aquest any 09 que deixem enrere.
The XX: ‘XX’
Potser perquè el Subterrani està en plena adolescència (tot just enfilem els 17 anys!), potser perquè el seu disc ens ha semblat una injecció de novetat i d'aire fresc i renovador; també perquè creiem realment destacable que la música d'aquest disc l'hagin parit quatre joves que no arriben als vint anys, i també perquè ens ha fet reviure sensacions de quan nosaltres, a aquesta edat, escoltàvem una vegada i una altra la novetat més lluminosa. El temps dirà si aquesta llum es manté viva. Una anàlisi més freda assenyalaria d'altres discos de l'any com a obres millors, més complertes; però això és música i no estem per anàlisis fredes.
l'any 9 ens ha deixat bona música i variada. Bill Callahan ha entregat una altra perla i confirma el seu nom entre els d'aquells que són valors segurs. També ho és Paddy McAloon, que ens ha fet arribar una obra de Prefab Sprout que guardava al calaix des de fa molt temps; un cant a la música, una reverència i un reconeixement al seu poder màgic. Del nord ens ha arribat l'aventura d'una de les meitats de The Knife, que amb el nom de Fever Ray s'ha passejat pel cantó fosc, amb èxit. I al llarg de molts mesos ens han acompanyat les melodies contagioses de Grizzly Bear i les més clàssiques i amb energia renovada del senyor Allen Toussaint, amb la seva visió musical del Mississipí.
Ens queda pendent aprofundir en el disc d'Animal Collective, del qual encara se'ns fa difícil gaudir-ne sense que se'ns faci etern. Tot i que bombes com My girls ajuden a explicar tot allò bo que aquest grup aporta i representa en la música popular d'inicis del segle XXI.
La resta dels destacats, al Subterrani del proper 13 de gener.
Bon any de música, Subterranis!
The XX: ‘XX’
Potser perquè el Subterrani està en plena adolescència (tot just enfilem els 17 anys!), potser perquè el seu disc ens ha semblat una injecció de novetat i d'aire fresc i renovador; també perquè creiem realment destacable que la música d'aquest disc l'hagin parit quatre joves que no arriben als vint anys, i també perquè ens ha fet reviure sensacions de quan nosaltres, a aquesta edat, escoltàvem una vegada i una altra la novetat més lluminosa. El temps dirà si aquesta llum es manté viva. Una anàlisi més freda assenyalaria d'altres discos de l'any com a obres millors, més complertes; però això és música i no estem per anàlisis fredes.
l'any 9 ens ha deixat bona música i variada. Bill Callahan ha entregat una altra perla i confirma el seu nom entre els d'aquells que són valors segurs. També ho és Paddy McAloon, que ens ha fet arribar una obra de Prefab Sprout que guardava al calaix des de fa molt temps; un cant a la música, una reverència i un reconeixement al seu poder màgic. Del nord ens ha arribat l'aventura d'una de les meitats de The Knife, que amb el nom de Fever Ray s'ha passejat pel cantó fosc, amb èxit. I al llarg de molts mesos ens han acompanyat les melodies contagioses de Grizzly Bear i les més clàssiques i amb energia renovada del senyor Allen Toussaint, amb la seva visió musical del Mississipí.
Ens queda pendent aprofundir en el disc d'Animal Collective, del qual encara se'ns fa difícil gaudir-ne sense que se'ns faci etern. Tot i que bombes com My girls ajuden a explicar tot allò bo que aquest grup aporta i representa en la música popular d'inicis del segle XXI.
La resta dels destacats, al Subterrani del proper 13 de gener.
Bon any de música, Subterranis!
dilluns, 7 de desembre del 2009
el Primavera club ja és aquí
des de fa uns anys que tenim primavera al desembre. Passat l'estiuet de Sant Martí, cada any més consolidat i sense diminutiu, arribem al desembre i la versió indoor del primavera sound desembarca a Barcelona. Una proposta cada vegada millor, enguany ja lluny de l'escenari impressionant de l'auditori del fòrum, però amb molts espais que acolliran concerts que es presenten interessants.
Gran aperitiu abans de l'edició primaveral del desè aniversari.
dijous, 26 de novembre del 2009
Das weisse band
.jpg)
La sessió de clausura del Fecinema de Manresa va ser espectacular. Das weisse band, de Michael Haneke en va ser la protagonista. Un rigorós i preciós blanc i negre per una història inquietant. Sense concessions, Haneke ens parla d'una societat malalta i de les conseqüències d'una dinàmica social viciada. Uns fets misteriosos marquen el punt de partida de la història, situada en un poble alemany, mesos abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Retrat precís i fred d'un poble amb estructura gairebé feudal que anem coneixent poc a poc, a través de les vides dels seus protagonistes. El puritanisme religiós i la seva implacable rigidesa; l'ombra allargada del poder dels nobles, amos de les propietats i, per extensió, gairebé de les vides de tots els qui les treballen i hi viuen; i la vida d'aquests, sempre al límit de la pobresa i temorosos sota els poders fàctics de la seva comunitat.
Haneke narra de manera perfecta i explica les conseqüències de tota aquesta dinàmica sobre les noves generacions.
Encara inèdita als cinemes, no serà fins entrat el 2010 que s'hi estreni. Estigueu al cas!
dimecres, 18 de novembre del 2009
cinema negre a Manresa
Negre i no tant negre, que l'oferta va més enllà del gènere que motiva i dóna nom a aquest festival manresà. Bones propostes, actuals i d'altres de més antigues, al llarg de 5 dies (fins el 22 de novembre) al centre del país.
Entre d'altres, Das weisse band, la nova peli de Michael Haneke, que no s'estrenarà a la resta de cinemes fins d'aquí a uns mesos.
dimecres, 11 de novembre del 2009
L'ALTERNATIVA
16a edició d'un dels festivals de cinema veterans a ca nostra. Propostes interessants, arriscades i desconegudes des del CCCB.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)