Tanca el cd drome

Ahir, després d'uns dies de vacances i de no trepitjar Barcelona, vaig anar a fer un tomb pel carrer Tallers, a veure si podia aconseguir algun vinil interessant. Acabava de comprar el número de gener de la revista Rock de Lux i anava farcida de les llistes amb el millor del 2011. Hi havia un disc del que parlaven molt bé i del que no tenia cap referència, el nou de Lisabö, i vaig anar-me'n al cd drome a demanar-lo, tal i com he fet els darrers 20 anys quan hi havia un disc que m'interessava. Entro a la botiga i faig una ullada a la columna de les llistes. Des de fa un temps, els qui treballen a la botiga escriuen una llista amb el que més els agrada, el Top cddrome, llista que van renovant segons van apareixent novetats destacables; així sempre tens una idea del que ells creuen més destacable del moment. Ho escriuen en un mirall situat en una columna i des de fa temps és el primer lloc on em dirigia després de saludar qui estigués atenent en aquell moment. Ahir tenia ganes de llegir-la, pensant que hi haurien escrit, com és habitual, les seves preferències d'aquest any passat; però hi havia una llista diferent: Top cddrome 1992-2012. En tot l'espai del mirall hi havien escrit una relació dels millors discos en aquests 20 anys. N'hi havia més de 20, però no n'hi havia més d'un parell que jo no hagués posat en aquella llista si m'haguéssin demanat la meva opinió. Gairebé tots i cadascun d'aquells discos formen part d'una discografia destacada d'aquests últims 20 anys, que són també els anys que fa que aquí al Subterrani parlem de música i, de fet, que n'escoltem i la valorem. Va ser emocionant veure la connexió entre el que havien destacat i els discos que ens han fet trempar en aquests anys. Segurament molts d'aquells discos ens els van descobrir allà l'Oriol i el Jordi; cadascú amb el seu estil t'anaven descobrint perles que finalment al llarg dels anys han esdevingut el gruix més important de la nostra banda sonora vital.

Després de fer una ullada a la llista em vaig girar i vaig preguntar pel disc de Lisabö. Em van respondre que no el tenien... i que no el tindrien. Vaig fer cara d'estranyat i no va fer falta preguntar per què, la següent frase va ser: tanquem. Però què dius! Doncs això, no calia dir gaire cosa més. Quina tristor i quina ràbia; quina sensació més estranya.

Encara vaig fer una ullada, a veure què trobava. Com sempre, hagués carregat amb molts vinils, però vaig haver de reprimir les ganes. Em va fer gràcia trobar un disc que em va traslladar just a l'època quan el cddrome començava a funcionar, el Yerself is steam, de Mercury Rev. Cada vegada que l'escolti a partir d'ara recordaré el dia d'avui, amb tristor però també amb l'alegria d'haver pogut viure l'aventura d'aquest cddrome.