avui obrim les portes del Subterrani al Nacho Umbert. Parlarem amb ell del seu nou disc, dels anys de silenci i del què vulgui. Us hi esperem. Avui, al Subterrani. Demà al matí podreu descarregar-vos des d'aquí al bloc el programa sencer.
Encantats estem d'haver tingut al Subterrani la Maria Sentfores. L'hora del programa d'ahir es va fer curta i va passar volant. Com que no vam poder-hi escoltar tota la música que la Maria havia previst, li hem demanat la llista, per si us ve de gust saber què ens vam perdre.
Subterrani 3/3/2010 Llistat de cançons
Cançó/intèrpret/disc
De cara a la pared/ Lhasa de Sela/ La llorona La llorona/ Chavela Vargas/ Universo latino Postcards from Italy/ Beirut/ Gulag Orkesta Eden/ Nigel Kennedy + Kroke/ Eas meets east Mesecina/ Goran Bregovic Ah ya bibi/ Fanfarre Ciocarli/ Radio Pascani Dinata/ Eleftheria Arvanitaki/ The very best of Eleftheria Arvanitaki Sin palabras/ Radio Tarifa/ Cruzando el río La nave del olvido/ Chavela Vargas/ Universo latino Para el fin del mundo el año nuevo/ Lhasa de Sela/ The living road Love will tear us apart/ Joy division/ Substance En el último trago/ Chavela Vargas La molinera/ Radio Tarifa/ Cruzando el río
aquí teniu un vídeo del més recent de la Maria: Mitocòndria
ahir vam assistir a un dels dos concerts que Nacho Umbert té, fins al moment, programats al seu myspace. A l'espai cultural de Caja Madrid a Barcelona, un espai perfecte, còmode i d'acústica ideal, vam poder veure i escoltar-hi les seves cançons , acompanyat del Raül Fernández (Refree), pel què diuen, un dels impulsors del projecte actual d'Umbert.
Davant d'un públic entregat d'entrada, entre familiar i de joves amb carnetjove caducat, Umbert va saludar, va seure i, guitarra en mà, ulls clucs i quatre acords, començà a explicar històries. Ens va passejar per la nit, la de la Divina i la dels somnis i malsons, vam fer un volt pel palomar i ens va presentar per primera vegada el senyor Esteve, que parla català i té una casa a Puigcerdà.
La veu i la guitarra basten per explicar històries que enganxen, però ahir anaven vestides amb colors i detalls de luxe, amb el piano, la melòdica i la guitarra del Raül Fernández. Frisem per escoltar-les amb vestit de gala, quan Umbert i les seves cançons pugin a l'escenari acompanyats de la resta de músics i instruments que han enregistrat el disc.
Aquí podeu escoltar l'entrevista que vam fer als Alado Sincera just després que es publiqués el seu nou treball. Uns follets bromistes l'han deixat irreconeixible. http://www.mediafire.com/?nmlyrz3nkjz
com bé sabeu, al voltant de la música, però també del cinema, es mou el Subterrani, tant des del programa de ràdio setmanal com des d'aquest bloc cada vegada que hi ha una nova entrada. Així doncs, entenem important posicionar-nos respecte una llei que afecta com veurem el cinema al nostre país després que s'aprovi.
Hi ha moltes consideracions a fer sobre el contingut de la llei, però en dastacarem només algunes, que creiem que sobresurten per damunt de la resta. D'una banda creiem que ja era hora que una llei normalitzés l'ús del català al cinema. Que una llei doni la possibilitat a un ciutadà d'un país a consumir cinema en la seva llengua hauria de ser vist com un acte de normalitat. I així volem veure-ho.
D'altra banda, però, aquesta normalitat pretesa s'aconseguirà només en part si, tal i com s'evidencia en el text de la llei, no s'hi recull, per exemple, l'obligació que tots els dvd's comercialitzats al nostre país (tal i com si passarà amb el doblatge)hagin de portar l'opció dels subtítols en català.
Es perd doncs, l'oportunitat de situar, tot d'una, la normalització de l'ús de la llengua al cinema i la del consum de cinema en tota la seva dimensió.
aquest enllaç us dirigeix a una entrevista a Joel Joan, president de l'Acadèmia del Cinema Català. Compartim els comentaris i l'anàlisi que fa de la situació: http://www.vilaweb.tv/?video=6003
