Quan proposes a algú que t’acompanyi a un concert i, tot i que et contesta que l’artista en qüestió no li fa peça, ve amb tu i, havent sortit, et comenta que ha estat curt... i encara hores després, et diu que s’alegra d’haver acceptat la invitació, tens la certesa d’haver assistit a tot un espectacle. Perquè la veritat és que no hi ha qui s’hi resisteixi, ja no als encants de la melosa veu de Joana Serrat, sinó a la plantofada sonora amb què ella i The Great Canyoners van arrencar el concert amb el que el BCNegra posava final a l’edició 2022. Qui es podia esperar un festival literal (permeteu-me el joc de paraules) d’Americana, Shoegaze, pop de sintetitzadors i rock and roll al Casino de l’Aliança del Poblenou diumenge 13 de febrer de 2022? Quedar-se al seient botant el cap i les cames als acords de les composicions de la cantautora de Vic (al seu perfil de Twitter es defineix com a Singer-songwriter) va esdevenir tasca difícil donada l’energia que desprenien els 6 músics sobre l’escenari. Gaudir en directe de Hardcore from the Heart (2021) és un luxe per dos motius. D’una banda, està entre els millors àlbums del 2021 del panorama nacional (millor disc nacional segons Ruta 66) i internacional (al número 49, segons la revista Uncut, per davant del Carnage de Nick Cave & Warren!). Per una altra banda, veure la Joana gaudir com si fos una joveneta que assisteix per primer cop a un concert et torna una mica la fe en aquests temps (post)pandèmics. I això mentre interpreta temassos com Demons, Take Me Back Where I Belong, Easy, You’re with Me Everywhere I Go, Pictures, Summer Never Ends o These Roads que et traslladen a un musical utòpic on la protagonista presenta les cançons amb accent de la plana de Vic per després convertir-se en una petita guiri americana de veu immensa, vellutada.
I al voltant d’ella, 5 músics ben grans que defensen les composicions com si fossin fills seus davant un àtac zombi. Ah, impossible oblidar-se del joc de veus amb Bernie Sànchez, quan tocava planar pel pop més eteri, i que suposava un contrapunt deliciós al mur sonor dels temes on el trio de guitarres semblava declarar la guerra a qualsevol que es negués a no moure el màxim de parts del cos. No exagera la Carme (una altra assistent al concert que no conec) quan diu al seu twitter que diumenge 13 de febrer de 2022 ens va petar el cor. Preludi perfecte del dia comercial de l’amor? Sens dubte, una espècie de joie de vivre necessària per recordar com necessitem la música en directe. Si continuem en aquesta espiral d’optimisme, per què no desitjar que un dia ens visiti a La Bastida d’Igualada? Somiar és gratis.
Rebeca
Martín Retuerto
