L'altre dia, en una conversa de disssabte nit i en un ambient diferent (però cada vegada menys) als habituals de dissabte nit, relaxadament, amb música i imatges de fons, un de nosaltres preguntà a la resta quin seria, si n'haguéssim de triar un i només un, el concert al que voldríem haver assistit.
Dels quatre que hi erem, només un va semblar tenir-ho clar i va mirar ben enrere, cap als inicis del rock'n'roll, per veure l'Elvis actuant. Un altre, sense acabar de triar definitivament, mirava cap al punk, potser els Pistols, deia. Jo no m'acabava de decidir i plantejava respostes diverses; que si James Brown, que si els Rollings dels primers 70's, o potser els Jane's Addiction. Els explicava que ara fa uns anys, cap al 1993, si no m'equivoco, vam baixar a Barcelona, a Zeleste, amb un parell d'amics a veur-hi Pixies. Impressionant! I recordo que abans i després del concert, com era habitual en aquells temps de fotografia analògica i on les digitals ni els mòbils amb càmera encara no existien, allà a l'entrada de la sala, hi havia paradetes amb fotografies de concerts, la majoria celebrats allà mateix, al carrer Almogàvers. Aquell dia vaig comprar-hi una foto on s'hi veu en Perry Farrell, cantant dels Jane's a l'actuació de no feia gaire a Zeleste. Jo, però, quan van tocar-hi encara no els coneixia. Moltes vegades, sovint he pensat que és el concert que m'agradaria haver pogut veure.
aquests no són els Jane's Addiction, però és un bon homenatge a una de les seves millors cançons.
2 comentaris:
Afghan Whigs per a mi. I encara pot ser que hi sigui a temps. Si es tracta de no ser-hi a temps...segurament em decanto pels Beatles, és clar.
Però per sobre de tots, el concert dels Pixies del què parles. No vaig creixer prou ràpid, jeje. I m'alegro de no haver picat anant-los a veure en el seu retonno...encara em faria més ràbia haver-me perdut el concert de principis dels 90's.
Salut !! o era amb 'd' ?
Sí, noi, els Afghan són també una de les primeres opcions. A mi em passa el mateix que a tu respecte els Pixies. No vaig acompanyar el Marc i el Palace a veure els Afghan, tot i que encara no existia el Gentelmen.
Salut i joventut! endavant.
Publica un comentari a l'entrada