!!!!!! U-T-Ò-P-I-C-S !!!!!

El concert dels U-TÒPICS del dissabte passat al Festival del Rrrec a Igualada va ser una experiència de les que recordarem. Va ser emocionant veure'ls de nou tocant en directe les seves cançons. Un amic m'explicava que estava sorprès de com recordava gairebé totes les seves cançons després de gairebé 20 anys sense escoltar-les. Em sembla que això els va passar a moltes de les persones que eren dissabte al Vapor de baix, aquest espai acondicionat per unes hores per acollir una diada de cultura enmig del Rec igualadí. Com va dir en algun moment del concert la Maria, cantant dels U-TÒPICS, molts dels qui hi eren havien deixat els seus nens amb cangurs; molts encara els vam veure ara fa gairebé 20 anys i aquella nit van voler ser-hi. D'altres van fer cas els qui els havien explicat que valdria la pena. I tots els qui vam ser-hi vam encertar i podrem dir que bé que ens ho vam passar. Amb la dosi justa de nostàlgia però sense que en cap moment semblés una ceremònia autoindulgent, el concert va ser un homenatge perfecte a unes cançons que encara ara funcionen i als músics que les van parir. La Maria, els Gès, el David i els dos Alberts van ser els portaveus d'uns missatges que encara emocionen i d'una música que enganxa. Van sonar immensos, millor encara gràcies als colors que va afegir el tercer Albert, el Cirera, que amb el seu saxo acompanyà les melodies per elevar-les més amunt, fins al cel del Rec.

Aquells que vulgueu escoltar-los de nou tindreu dues noves oportunitats de fer-ho, properament. Sembla que l'aventura s'allarga fins el desembre i, qui sap, potser la força que tots vam viure dissabte els fa pensar que poden continuar fent música nova i utòpica.

Aquest concert va ser el punt culminant d'una jornada molt especial i molt bonica en la que molta gent va participar en aquest espai anomenat Vapor de baix, al Rec d'Igualada. El sol del matí va ser el convidat ideal de tots els qui van passejar per badar o participar dels tallers i activitats proposades. Èxit destacable, entre la resta, la proposta dels stencils, que va fer seure petits i grans davant d'una samarreta; o els ratpenats, animal de companyia de bona part dels menuts que passejaven amunt i avall. Graffitis, un arbre especial, paraules de Dylan i timbals... Moltes activitats van anar succeint-se i coincidint en un espai que molts hem descobert per primera vegada i que, potser, exemplifica les possibilitats que té el Rec d'Igualada, com ser capaços de fer-lo reviure combinant idees de present i futur enmig de pedres centenàries. 

fotografies de Marc Vila

Llarga vida al Rec! Enhorabona a tots els qui han fet possible aquest festival, del qual esperem haver-ne viscut, tan sols, la primera de les seves edicions.