crònica del concert de SIDONIE

L'hàbit no fa el monjo

Barcelona. 28 de febrer de 2012. Palau de la Música. 9 de la nit tocades i 4 individus vestits de frare apareixen dalt de l'escenari del meravellós edifici que Lluís Domènech i Montaner va construir sobre el 1900. Però que no havien de tocar avui Sidonie, dintre de la tretzena edició del festival del Mil•leni? Oi, i tant! Cauen les pesades vestidures i comença el ball de carnaval al que el trio de Barcelona ens havia convidat per recordar-nos que, després de 15 anys fent rock and roll, s'han convertit en unes veritables bèsties del directe. A la seva web havien promès que convidarien a una copa de cava a tot aquell que es presentés al concert amb una màscara (per retre el seu homenatge particular al carnaval que se celebrava a Venècia al segle XVII durant... 6 mesos!). Amb la companyia de l'experimentat músic asturià David T. Ginzo (guitarra, teclats i percussió) Sidonie van esgranar gran part d'El Fluido García (2011), apart de sorprendre'ns amb versions de Queen (Another One Bites The Dust) i The Everly Brothers (All I have to do is dream). Amb aquesta van encetar el bis i van acabar de ficar-se tot el públic a la butxava: al bell mig de la platea de la joia modernista, desendollats i envoltats d'iPhones i càmeres que immortalitzaven el preciós moment (com podreu comprovar als 2 enllaços inclosos al final de l'article: l'assaig del tema abans del concert i el màgic moment tal qual). Durant les 2 hores, un Marc Ros (veu i guitarra) d'allò més loquaç no va escatimar en detalls simpàtics sobre els problemes de censura que han patit videoclips seus com El Bosque o la mateixa formació de la banda, on el bateria Axel Pi va ser el causant de la ruptura amorosa entre el duo format pel cantant i el baixista Jesús Senra, originant-se després un triangle tan ben avingut (almenys ho semblen donat el bon rotllo que es porten durant el directe) i que sembla haver fet un pacte amb el diable. S'extingeix la música, els 4 músics es posen les seves màscares, demanen als assistents que facin el mateix i fan la foto de (gran) família. 11 de la nit i la lleugera sospita de què a Sidonie encara els queden molts vestits per emprovar-se... afortunament!


Sidonie assagen la seva versió d'All I have to do is dream:
http://www.youtube.com/watch?v=0zmk-psa_8Y&feature=related

Sidonie versionen en acústic All I have to do is dream al Palau de la Música:
http://www.youtube.com/watch?v=IzQ-tCt8S1c


Rebeca Martín Retuerto