escriviu un correu a subterrani25@gmail.com
radioigualada.cat
radioigualada.cat
.
dijous, 26 d’abril del 2018
Subterrani del 25-4-2018_KHRUANGBIN
A més del disc nou de Khruangbin i, entre d'altres, parlar del Primavera Sound i els Festivals Alta Segarra, hem explicat la manera de fer reserves pel concert d'El Petit de Cal Eril del dia 26 de maig, a la festa de celebració dels 25 anys del Subterrani a laBastida:
dijous, 19 d’abril del 2018
Subterrani del 18-4-2018_Alberto Montero
La catedral submergida, el disc nou d'Alberto Montero, encapçala el programa d'aquesta setmana.
També hem escoltat, en el 20è aniversari de la seva publicació, el que fou el tercer disc de Los Planetas, Una semana en el motor de un autobús.
I hem parlat del Record Store Day i escoltat un avançament del disc nou dels Balago... entre d'altres músiques boniques.
També hem escoltat, en el 20è aniversari de la seva publicació, el que fou el tercer disc de Los Planetas, Una semana en el motor de un autobús.
I hem parlat del Record Store Day i escoltat un avançament del disc nou dels Balago... entre d'altres músiques boniques.
dijous, 12 d’abril del 2018
Subterrani de l'11-4-2018_Festa 25 anys
Avui estem molt contents perquè encapçalem el programa amb una notícia que teníem moltes ganes de donar-vos: ja hi ha data per la festa de celebració dels 25 anys de Subterrani, el 26 de maig. I encara més important, un concert d'El Petit de Cal Eril en serà el plat fort. Serà a laBastida d'Igualada i ja tenim ganes que arribi el dia!!!
A més de la notícia, és clar, hem escoltat música: hem recordat el viatge que vam fer dissabte passat amb els Puput, en el seu concert a laBastida, hem escoltat novetats (Wye Oak, Kali Uchis) i discos estrenats recentment (Amen Dunes...).
Hem acabat fent-nos ressò de la iniciativa del Col·lectiu NO CALLAREM, que al llarg d'aquesta setmana han programat tota una sèrie d'activitats en favor de la llibertat d'expressió... i hem tancat el programa escoltant la versió de 'Los Borbones son unos ladrones' que han impulsat Propaganda pel fet.
A més de la notícia, és clar, hem escoltat música: hem recordat el viatge que vam fer dissabte passat amb els Puput, en el seu concert a laBastida, hem escoltat novetats (Wye Oak, Kali Uchis) i discos estrenats recentment (Amen Dunes...).
Hem acabat fent-nos ressò de la iniciativa del Col·lectiu NO CALLAREM, que al llarg d'aquesta setmana han programat tota una sèrie d'activitats en favor de la llibertat d'expressió... i hem tancat el programa escoltant la versió de 'Los Borbones son unos ladrones' que han impulsat Propaganda pel fet.
dijous, 5 d’abril del 2018
Subterrani del 4-4-2018_AMEN DUNES
Amen Dunes, nou per a nosaltres... però aquest Freedom és el seu cinquè disc. Un altre exemple de bon disc que té en els seus fonaments el recurs de la repetició...
També hem parlat del cap de setmana de música en directe a Igualada, amb la Carla Serrat al Músiques de butxaca i el programa doble de laBastida, amb els puput dissabte i els Cor Blanc diumenge.
Finalment també hem marcat alguns altres dies al calendari de concerts: Angel Olsen, Jonathan Wilson, Circuit des Yeux...
També hem parlat del cap de setmana de música en directe a Igualada, amb la Carla Serrat al Músiques de butxaca i el programa doble de laBastida, amb els puput dissabte i els Cor Blanc diumenge.
Finalment també hem marcat alguns altres dies al calendari de concerts: Angel Olsen, Jonathan Wilson, Circuit des Yeux...
dijous, 22 de març del 2018
Subterrani del 21-3-2018_YO LA TENGO
Sempre un plaer estrenar disc nou de Yo La Tengo. Aquest, que comparteix títol amb el clàssic de Sly & The Family Stone, ja és el disc número 15 dels d'Hoboken. Companys de viatge de tots aquells que vam començar a escoltar música a inicis dels 90's, aquest disc presenta la seva vessant més calmada i suau.
A més d'aprofitar l'avinantesa per escoltar el disc del 1971, també hem pogut escoltar al programa d'avui el segon avançament del disc nou d'Alberto Montero. I hem continuat descobrint els discos que vam estrenar la setmana passada, els de Jonathan Wilson i el de la Plata.
Hem fet recordatori del concert d'El Petit de Cal Eril i Ferran Palau a l'Apolo de Bcn i hem començat a assenyalar noms del cartell del primavera sound 2018.
A més d'aprofitar l'avinantesa per escoltar el disc del 1971, també hem pogut escoltar al programa d'avui el segon avançament del disc nou d'Alberto Montero. I hem continuat descobrint els discos que vam estrenar la setmana passada, els de Jonathan Wilson i el de la Plata.
Hem fet recordatori del concert d'El Petit de Cal Eril i Ferran Palau a l'Apolo de Bcn i hem començat a assenyalar noms del cartell del primavera sound 2018.
dijous, 15 de març del 2018
Subterrani del 14-3-2018_Jonathan Wilson
El disc nou de Jonathan Wilson encapçala el programa d'aquesta setmana. També hem escoltat The Clientele i M. Ward, ja que hem sabut que tocaran en les properes festes de presentació que organitzen la gent del Vida Festival,
I també hem fet una ullada al cartell de l'onzena Ronda que proposen la gent de L'Heliogàbal de Gràcia. Així hem escoltat Heather, Da Souza i Lee Renaldo.
Abans d'acabar hem descobert el disc de La Plata, que ens ha agradat molt i segur que continuarem escoltant les setmanes vinents.
I també hem fet una ullada al cartell de l'onzena Ronda que proposen la gent de L'Heliogàbal de Gràcia. Així hem escoltat Heather, Da Souza i Lee Renaldo.
Abans d'acabar hem descobert el disc de La Plata, que ens ha agradat molt i segur que continuarem escoltant les setmanes vinents.
dijous, 8 de març del 2018
Subterrani del 7-3-2018_ROGER MAS
El disc nou de Roger Mas arriba amb la força de la seva veu, que ens torna a meravellar. També estem molt contents d'haver escoltat l'avançament del disc nou d'Alberto Montero.
I hem parlat de directes que podeu veure els propers dies, amb l'inici de la gira d'El Petit de Cal Eril, la d'en Ferran Palau i el cap de setmana en clau femenina que proposen a laBastida, a Igualada, amb Heather, Estruç i Agost.
ja s'ensuma la primavera...
I hem parlat de directes que podeu veure els propers dies, amb l'inici de la gira d'El Petit de Cal Eril, la d'en Ferran Palau i el cap de setmana en clau femenina que proposen a laBastida, a Igualada, amb Heather, Estruç i Agost.
ja s'ensuma la primavera...
dijous, 1 de març del 2018
Subterrani del 28-2-2018_EL PETIT DE CAL ERIL_entrevista
Avui ens ha visitat al Subterrani en Joan Pons, El Petit de Cal Eril. Hem conversat i hem escoltat la música del seu disc nou. Dues de les cançons que hem escoltat les ha cantades el Joan amb la seva guitarra. Ha estat molt agradable, com sempre, i, també com les altres dues vegades quan el Joan va visitar el Subterrani, ens hem quedat amb les ganes de continuar-hi parlant.
dijous, 22 de febrer del 2018
Subterrani del 21-2-2018_ACETONE
Hem descobert aquesta joia gràcies a Light in the Attic, una de les millors discogràfiques en això de la reedició i en la feina de mirar enrere per a recuperar músiques oblidades, descatalogades o, fins i tot, mai abans publicades. Acetone ens fan viatjar a la dècada dels 90's i a noms com Slint o Codeine.
També us hem recordat alguns directes d'aquest cap de setmana vinent, destacant-ne el primer dels concerts de la temporada a laBastida del Rec, a Igualada. Comencen forts, amb Medalla i Favx.
I hem continuat escoltant discos que ens acompanyen ja com a habituals. Ferran Palau, Da Souza, El Petit de Cal Eril...
Hem acabt el programa explicant-vos una anècdota relacionada amb el disc dels Ill Considered que tant ens agrada i que darrerament us hem punxat.
També us hem recordat alguns directes d'aquest cap de setmana vinent, destacant-ne el primer dels concerts de la temporada a laBastida del Rec, a Igualada. Comencen forts, amb Medalla i Favx.
I hem continuat escoltant discos que ens acompanyen ja com a habituals. Ferran Palau, Da Souza, El Petit de Cal Eril...
Hem acabt el programa explicant-vos una anècdota relacionada amb el disc dels Ill Considered que tant ens agrada i que darrerament us hem punxat.
Música favorita
La vida es buena si no te rindes és un còmic de Seth que il·lustra molt bé l'esperit d'Eef
Barzelay, que porta des del 1991 fent cançons de manera compulsiva, per
encàrrec o motu proprio. Això no cridaria l'atenció si no fos pel fet que només cal
escoltar-les menys d'un minut per reconèixer-ne la paternitat, per culpa de la
veu i manera d'interpretar marca de la casa del músic de Tel Aviv que quasi
aconsegueix catapultar Clem Snide, la seva banda, cap a la fama si no
fos perquè la caiguda de les Torres Bessones va interrompre una gira que hagués
segrestat Eef de la teranyina alternativa.
Com que Eef no pot dedicar-se a cap
altra cosa que la música, malgrat la seva mala sort, va continuar gravant
discos amb la seva banda i en solitari i visitant-nos de tant en tant,
sorprenent els afortunats que el veuen en directe per primer cop i fidelitzant una manada que creix poc a poc, a mida que es va fent gran alhora que ell. Potser
s'hauria de fer un estudi sociològic dels fans d'Eef Barzelay: la majoria són homes que superen els
quaranta i que no es volen desfer del Peter Pan melòman que porten dintre. I
aquest és el públic que dissabte 17 de febrer va tornar a l'Espai Jove Les
Basses per tornar a retrobar en Barzelay que ja hi havia tocat a l'edició del Minifestival de Música
Independent de Barcelona de l'any 2007! Coses bones de fer-te gran és
aprendre que, abans de veure un concert d'un artista amb una discografia tan
extensa, el millor és no esperar res (una actitud vital molt saludable, per
cert) i gaudir de l'espectacle. Dissabte vam estar de sort i el repertori del
músic instal·lat a Nashville va incloure clàssics de Clem Snide com Your Favorite Music, I Love The Unknown i The Junky Jews, a més de temes d’ell en
solitari com I wasn’t really drunk, Lose Big i Ballad
Of Bitter Honey.
No deixeu de fer un cop d’ull als dos vídeos de
l’actuació al final de l’article per comprovar que el músic miop continua en
plena forma i és una veritable bèstia escènica. L’anècdota de la nit: quan un
tècnic de so va pujar a l’escenari per (pel que sembla) cridar-li l’atenció
sobre el volum de la distorsió amb que tocava, i ell va continuar tocant com si
res. Tanco aquesta crònica convidant-vos a treure-us el barret davant
l'organització d'un festival que, en l'època dels macro festivals, aconsegueix
portar com a cap de cartell els excel·lents The Wave
Pictures (que repetien després de l'edició del 2006 i ens van fer saltar de
valent) al mòdic preu de ... 10 euros l'entrada! i que completaven Colleen
Green, Mareta Bufona i Marta Knight.
Rebeca Martín Retuerto
Your favorite music
Ballad of bitter honey
Subscriure's a:
Missatges (Atom)