Programa de ràdio en antena des de 1993. Actualment a Ràdio Igualada, dimecres de 21h a 22h
Novetats ben diferents i totes excitants: el jazz amb tocs panamenys de Daniel Villarreal, l'rnb de Rodeo, el punk amable de Cola i Alex G fent d'Alex G...
Directes pel cap de setmana, amb Los Planetas i Germà Aire. I fons de catàleg amb el Nebraska de Bruce Springsteen i l'homenatge a Vangelis.
Novetats discogràfiques destacables omplen el Subterrani d'aquesta setmana. De Rolling Blackouts Coastal Fever a Warpaint, de Maria Jaume a The Smile i Kikagaku Moyo...
Hem fet la prèvia d'un cap de setmana farcit de bons concerts a Igualada, començant pel de Nico Roig al Kiosk del Rec de divendres. I amb una proposta doble per dissabte i diumenge a laBastida. Amb una proposta d'improvisació el dissabte, amb la ballarina Glòria Ros, el saxo d'Albert Cirera i la veu de Celeste Alías; i el directe de The Zephyr Bones pel vermut del diumenge.
En l'apartat de fons de catàleg hem escoltat els Magnetic Fields, DIIV i Ariel Pink.
La quarta entrega del disc nou de Gèls, en primícia per al Subterrani, on l'heu pogut escoltar abans que enlloc... Aquesta vegada amb en Jordi Matas, ara amb Formiga, que repeteix després d'haver enregistrat abans Simple.
D'altres novetats en la primera part del programa han estat Angeladorrrm, Oso Leone + Glen, Estruç i Kendrick Lamar.
Després ha estat moment de fons de catàleg, amb Johnny Cash, Girls Against Boys i Luna.
Feia més de quinze anys que
no veia Nacho Vegas en
directe. I no sabia si continuaria xalant com havia fet la darrera vegada quan
va presentar Desaparezca aquí (2005), a Tarragona. El lloc per a la retrobada, el Teatre Joventut, era
un lloc ideal perquè ofereix una visibilitat i un so de primera i, a més, t’hi
sents a prop de l’escenari encara que no seguis a platea. Aquesta vegada, la
cita dintre del marc del Barnasants mereixia una posició tan privilegiada com la meva
butaca de la quarta filera on vaig gaudir d’un espectacle que només puc valorar
amb admiració i respecte infinits. Al ritme de Belart, el primer tema del disc que estan presentant en una gira
que els ha portat fins a Mèxic, el cantant asturià i la resta de la seva banda
van aparèixer dalt de l’escenari per oferir un impecable concert, per a les
orelles i la retina. Amb cada tema, un nou color embolcallava els 5 músics, que
semblaven gaudir tant com el seu públic, mentre que un Nacho ben concentrat i
amb vestit granat elegantíssim ens portava de passeig al llarg d’una
trajectòria que ha assolit un grau de maduresa que l’apropa al seu admirat
Leonard Cohen. La vida sembla que ha tractat molt bé l’antic component de Manta
Ray i, durant tot el concert, la inconfusible veu del ros de Xixon ens va
relatar les històries de personatges anònims amb vides de pel·lícula, o no
(segons quin sigui el teu gènere cinematogràfic preferit), com Ramón, Marlén, o
el seu pare (impressionants percussions a El
Ángel Simón amb què va començar el bis). Tres immenses esferes sobrevolen i
acompanyen en la gira Mundos Inmóviles Derrumbándose els també immensos
músics, entre els que compten Juliane Heinemann, Joseba Irazoki, Hans Laguna i Manu
Molina. Impossible imaginar una selecció de repertori més encertada, tot i que
són moltíssims els temes que guanyen (encara més!) quan els escoltes en directe;
confesso que tinc debilitat per Cerca Del
Cielo (Canción De Juanito Oiarzabal) y Ocho
y Medio.
Per si us pica la
curiositat, compartim el repertori complet del concert que el gran Nacho Vegas i companyia ens van regalar dissabte 9 d’abril de
2022 al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat:
1. Belart
2. Detener El Tiempo
3. La séptima ola
4. Ser árboles
5. Muerre'l Branu (adaptació a l’asturià de Summer’s End de John Prine)
6. El don de la ternura
7. Hablando De Marlén
8. Que Te Vaya Bien Miss Carrusel
9. Ciudad Vampira
10. Lo Que Comen las Brujas
11. Ramón In
12. El mundo en torno a ti
13. Big Crunch
14. La Gran Broma Final
15. La pena o la nada
Bis:
16. El Ángel Simón
17. El hombre que casi conoció a Michi Panero
Rebeca Martín Retuerto
Des de The Field Mice que tenim bons records (bona música) de Bobby Wraten. Després va ser Trembling Blue Stars i ara Lightning in a twilight hour. El seu disc nou ha encapçalat el programa d'aquesta setmana.
També hi hem escoltat d'altres novetats, una cançó de Cass McCombs i una altra de Red Pèrill. També una altra cançó que encara no havíem escoltat del disc nou de l'Anna Andreu, aprofitant que aquest cap de setmana toca al FABA, a Manresa.
El fons de catàleg d'avui ens ha fet punxar el gran Gentlemen, d'Afghan Whigs, que a l'octubre tocaran a Barcelona per a presentar-hi disc nou. I ens hem tornat a emocionar escoltant els U-tòpics.
Hem tancat el programa amb una veu impressionant, la de Gabriels, que hem descobert gràcies a la nostra connexió eivissenca, en Ricard Bofill.
Programa on el fons de catàleg s'imposa a les novetats discogràfiques. Reedicions i aniversaris rodons fan de fil conductor en el viatge per la nostra discoteca, que comença amb el debut de Pavement, que celebra 30 anys, continua amb un dels grans discos de Yo La Tengo, 25 anys després, els mateixos anys que fa de The Fawn, de The Sea and Cake, i passa també pels 20 anys d'Encuentros con entidades de Los Planetas o la reedició de l'ep de Boards of Canada, In A Beautiful Place Out In The Country.
A més d'alguna novetat, com la cançó nova de Maria Jaume i continuar descobrint el de la Kae Tempest, també hem homenatjat David Freel, de Swell, i hem recomanat el concert de Shabazz Palaces.
El disc nou de Kae Tempest encapçala el programa d'aquesta setmana. En l'apartat de novetats també hi tenim Maria Jaume, Helado Negro, Red Pèrill i Alex G.
Directes molt especials, els d'aquesta setmana, amb la Sandra Monfort a laBastida del Rec i Rodrigo Amarante a l'Apolo de Barcelona.
I un fons de catàleg amb tres discos molt bonics i especials, el de Bettie Serveert trenta anys després de la seva publicació i els de Cuchillo i Julia Holter, dels que en celebrem la primera dècada...
Imponent, Motomami se situa a la capçalera del programa i llueix brillant, espectacular.
D'altres novetats ens han alegrat l'hora de programa, des de la força juvenil de Wet Leg, passant, pel Dream pop dels Mild Orange i arribant al barroquisme elegant de Daniel Rossen.
I molta proposta de directes, també: destacant-ne el programa doble fantàstic que proposen a laBastida del Rec, a Igualada, amb Medalla i Bright Joy, però també amb El Último Vecino, una altra proposta del Cicle de Música de Primera Fila a l'Aurora d'Igualada, amb Agustí Fernàndez, Sarah Claman i Amidea Clotet, Remei de Ca La Fresca a la VOL de Barcelona i el brasiler Sessa a la Fabra i Coats.
Hem tancat amb els deu anys de Mokrágora, d'Oso Leone...
Que bonic que és el disc de l'Anna Andreu! i quina mervella que és (una altra!) la cançó nova de Gèls... Meravelles de km 0 per començar el programa d'aquesta setmana, on el nom de Jordi Matas, de qui en celebrem l'aniversari, ha anat sobrevolant, jugant tots els papers de l'auca: productor, mesclador i guitarrista...
També hem fet l'apunt del Barcelona Psych Fest, que celebra aquest cap de setmana la seva edició número 5. I hem celebrat el 30 aniversari de Dry, el disc de debut de la gran PJ Harvey.
Dilluns 21 de març de 2022 Barcelona va celebrar el dia internacional de la poesia amb una picada d’ullet a la comunitat irlandesa de la Ciutat Comtal. Feia 2 anys que no podien aplegar-se per brindar amb moltes Guinness i celebrar com cal el dia de Saint Patrick. I el lloc de peregrinació va ser el Razzmatazz amb el concert que Fontaines D.C. van oferir. Finalment, i sort que vam tenir, en vista de tots els directes posposats els darrers mesos, després d’haver-se cancel·lat la cita del 2021 per la maleïda covid-19.
Passaven 10 minuts de les 9 del vespre quan els primers acords de Televised Mind sonaven i molts portàvem
estona anant i venint de la barra carretejant pintes d’Estrella Damm tirades a
correcuita pels cambrers per no deixar ningú assedegat abans del moment tan
esperat. També massa ràpid, quina pena, va passar l’hora exacta en què el
quintet de Dublín ens va sacsar amb temes dels àlbums Dogrel (2019): Big, Sha Sha Sha, Roy’s Tune, Too Real, Boys In the Better Land, Liberty Belle; A Hero’s Death (2020): I
Don’t Belong i Televised Mind i Skinty Fia, que la banda ha començat a
desgranar el 2022 amb Jackie Down the Line,
I Love You i el single homònim que
precisament van llençar hores abans del concert del dilluns.
Després de veure’ls i flipar amb el seu concert per tercera vegada (molts ens vam haver d’apropar a l’escenari del Vida Festival 2019 per confirmar que només l’esperit d’Ian Curtis havia posseït el cantant Grian Chatten i que el cantant de Joy Division no havia retornat 39 anys després de la seva mort) comprenem per què la seva reputació és com l’escuma d’una pinta de Guinnes ben tirada, contundent i ferma com el directe que destil·len, sense temps per a cap introducció abans dels temes. Em va resultar curiós que el volum no fos tronador, malgrat estar relativament a prop de l’escenari. Potser va ser una aposta de la banda perquè escoltem millor (i així poder entendre) les seves lletres que regalen veritable poesia. En dubteu? Vet aquí el començament de Big, el primer tema del seu primer àlbum: Dublin in the rain is mine, A pregnant city with a catholic mind, Slick little boy with a mind of Ritz, Pulling that thread for the next big fix; que traduït (i segur que perdem molt matisos) seria quelcom com: Dublín sota la pluja és meva, una ciutat embarassada que pensa com algú catòlic, noiet espavilat que es pensa que viu al Ritz, traient l’agulla per a la propera gran xutada.
Malgrat que no van aprofitar el seu únic bis, això que
no acostumen a fer-ne, per intentar ensorrar la sala del Poblenou, i la poesia
es va esfumar tan ràpid com va aparèixer, l’endemà vam tornar a escoltar els
temes de manera obsessiva. I vam respondre que no a la pregunta Is it too real for ya? (És massa real per a tu?), perquè durant
una hora Fontaines D.C. ens van fer
creure que a Irlanda el postpunk pot ser molt poètic.
Rebeca Martín Retuerto
