DESTROYER live

per tots aquells que us pregunteu com deu sonar el Kaputt de Destroyer en directe...

THE TREE OF LIFE, de Terrence Malick

M’he llevat pensant en The tree of life, la pel•lícula de Terrence Malick que ahir vaig veure en un cinema de Barcelona. Les opinions dels qui l’havien vista abans que jo en parlaven com un intent de Malick d’explicar la vida i el seu origen, i semblava que aquells opinadors finalment es dividien en defensors i detractors de la pel•lícula condicionats per una part del metratge, que a uns els recordava 2001 de Kubrick i als altres un documental del National Geographic.
Més enllà d’aquest pròleg que jo considero superflu, el que val la pena és la història que ens explica i, sobretot, com ens l’explica. Amb un domini impressionant de la narrativa cinematogràfica, Malick aposta per les imatges i utilitza les paraules com a complement. Malick és un clàssic del cinema perquè aconsegueix el que li reconeixem als autors clàssics, aquesta capacitat per explicar les històries a través de les imatges en moviment. Fa la sensació que aquest ha estat un dels reptes del director, que les imatges siguin el relat. A mi em va recordar la sensació que vaig tenir després de veure Sunrise de Murnau, l’experiència d’una pel•lícula muda capaç d’hipnotitzar-te amb les imatges mentre t’explicava una història colpidora. Un altre debat seria parlar de l’estètica de The tree of life, que a alguns els semblarà esteticista i poc natural; però el que és innegable, i això la fa destacable, és aquesta capacitat narrativa del seu relat visual, cada vegada més difícil de trobar en el cinema dels nostres dies.

I què ens explica, què vol dir-nos Malick? Doncs la veu en off ens situa: a la vida, ve a dir-nos, hi ha dos camins, el de la natura i el diví. I com ho entenc jo, i després de veure el relat que segueix a aquesta reflexió, la vida avança entre allò que és instintiu, irracional, el que ens neix a l’estómac, i allò que neix fruit de la reflexió i la raó. Actuar sota la influència d’una i l’altra, i la capacitat per saber distingir el pes que ha de tenir l’una i l’altra esdevé el relat de fons d’aquesta història de família que connecta els anys 50 del segle passat amb el present. El més gran de tres germans de no més de deu o dotze anys és l’eix d’aquesta història que transcorre dins d’una família benestant marcada per la visió estricta del seu pater familias. L’actitud d’aquest pare marcarà la família i especialment el primer dels seus fills, sempre a punt d’explotar contra un pare a qui estima i odia.

Fantàstics en els seus papers cadascun dels protagonistes i excepcional la capacitat del director per descriure’ls i atorgar-los el seu rol clau en la història. Especialment destacable el paper del fill més gran, capaç de transmetre’ns la seva existència claustrofòbica, la seva ràbia i el seu desconcert.

Com ens afecten els qui ens són més propers i condicionen la nostra vida. La connexió i les conseqüències de viure en família i, en definitiva, en societat. Saber com gestionar el què ens passa per dintre tenint present, a més, que no només ens afecta a nosaltres.

Subterrani del 18-9-2011

subterrani18092011 by sub18092011terrani

U-TÒPICS

La notícia ja fa unes setmanes que volta per Igualada i ja us la podem confirmar: els U-TÒPICS, grup igualadí de finals dels 80, faràn un concert el proper 1 d'octubre a Igualada. Serà el reclam principal del festival que organitzen els Amics del Rec d'Igualada i que proposa concerts en directe al llarg de tota la tarda i nit, a més de tot un seguit d'activitats culturals que donaran vida a l'espai del Vapor de baix, al Rec d'Igualada.

Han passat els anys i aquells U-TÒPICS no seran exactament els mateixos que veurem i escoltarem el proper 1 d'octubre, però hem pogut parlar amb alguns d'ells i la il·lusió amb la que preparen el concert n'assegura el seu èxit.

Aquí teniu una foto impressionant del grup de fa una pila d'anys. Les de més avall són de fa uns dies, en un dels assaigs que estan fent per preparar el concert de l'1 d'octubre.

El proper diumenge 25 de setembre els tindrem al Subterrani per parlar-ne. No us el perdeu, que potser hi haurà alguna sorpresa

© Marc Vila

Al setembre torna el Subterrani

El proper 18 de setembre engeguem la nova temporada del Subterrani a Ràdio Igualada. Mantenim l'horari de la passada, de 20 a 21h els diumenges i els seus continguts tindran, com fins ara, continuïtat a través d'aquest bloc, ampliant notícies i posant a disposició els programes enregistrats.

A més, la nova temporada tindrà novetats, amb col·laboradors que s'incorporaran al programa i alguna secció que estrenarem ben aviat.

Estigueu pendents del bloc, que us mantindrà informats.

crònica original (i IV)

Dues hores trepidants, molt dures, acompanyant en Malik N'Dgebena en un viatge al·lucinant; així vam cloure la sisena edició de L'Original. No va ser un viatge agradable, precisament; i més amb la manera com Jacques Audiard filma l'acció, que provoca viure les sensacions del nostre protagonista gairebé com si fóssim ell. Per això ens vindrà un petit calfred la propera vegada que veiem una fulla d'afaitar, o pensarem en les seves dots profètiques si mai veiem un cabirol travessar una carretera.


Una lluita per sobreviure enmig de la violència, davant de la qual més violència sovint acaba sent l'única resposta possible: és a vida o mort, dins les quatre parets d'una presó però també més enllà, fora al carrer, on es juga una altra part de la partida, entre la misèria d'una societat que, com a dins la presó, acaba condemnant els seus habitants més desprotegits.

L'any vinent us convidarem de nou a viure quatre històries de cine, a la Pius XII d'Igualada amb L'Original, cinema a la fresca (i enguany més que mai) i de qualitat.

que passeu un bon estiu.

fins la propera!

crònica original (III)

Joan Pujol. Vida de pel·lícula, la del nostre protagonista. L'oportunisme és, quan parlem de supervivència, un recurs molt important. En aquest sentit, Joan Pujol és un campió de la supervivència. Així parlava el psiquiatre barbut, un dels personatges entrevistats a Garbo, l'espia, l'opinió del qual, al costat de la d'altres experts, anaven teixint el fil narratiu d'aquesta història al·lucinant i real. Perquè el què s'explica en aquest film és una història real, tot i que no dubtaríem a qualificar-la d'inversemblant si ens la presentéssin com una ficció. La realitat supera la ficció, diuen, i aquí a Garbo es donen la mà en un exercici de memòria fantàstic que tan és útil per conèixer una part de la nostra història recent com per gaudir de tot allò bo que li demanem a una pel·lícula de cinema.

Més enllà de la història increïble que explica, aquest film destaca per com ho explica, combinant de manera deliciosa (i entenedora, tot i la dificultat del relat) les explicacions dels experts amb les imatges: historiadors, investigadors i una espia retirada que sembla treta d'una pel·lícula d'espies; paraules que acompanyen imatges d'arxiu sobre la guerra mundial i l'espanyola, amb d'altres de la propoaganda nazi i de pel·lícules sobre les guerres que ajuden a fer entenedora aquesta narració laberíntica. Tot embolicat i acompanyat amb una sel·lecció de músiques molt encertada que combina motius que es repeteixen al llarg del film amb d'altres destinats a posar èmfasi en moments concrets de l'acció, i que allunyenaquest film, tal i com ho fan la tria i tractament de les imatges, dels documentals clàssics sobre conflictes bèl·lics.

Al final de la sessió vam poder escoltar uns aplaudiments merescudíssims que, m'agrada pensar, premiaven el film, l'heroïcitat del seu protagonista i el significat (vigent) de la seva lluita.



I parlant de lluites... si us atreviu a venir aquesta nit a la Pius XII d'Igualada veureu i viureu de prop la lluita del Malik, un altre heroi de pel·lícula.

Avui, última sessió de L'Original 2011
a les 22h a la Plaça Pius XII d'Igualada


Un prophète

de Jacques Audiard
any 2010
Versió original en francès i subtítols en català

cònica original (II)

Nit d'intriga amb olor a clàssic, la d'ahir a la Pius XII. Polanski dóna a la història de The ghost writer un ritme que fa pensar en els clàssics de Hitchcock. Com en una de les pel·lícules de l'anglès, Polanski ens presenta un protagonista a qui acompanyarem en un recorregut sorprenent i trepidant. Com si fos un Cary Grant a North by north west o un James Stewart a Rear window, Ewan McGregor, el nostre protagonista, acceptarà formar part d'una història que poc tindrà a veure amb el motiu que la va iniciar. Li encarreguen fer de negre del Prime Minister britànic per escriure les seves memòries, i tot i la negativa inicial, després d'acceptar l'encàrrec mai hauria pensat que se li giraria tanta feina.


El nostre escriptor es veu enmig d'un ambient que li és desconegut i que aviat es tensa, condicionat pels esdeveniments que el Prime Minister protagonitza. Voler conèixer el passat de l'home per qui ha d'escriure les memòries el durà a seguir el fil d'un relat que s'embolica a cada pàgina que passa. Compromesos amb el nostre heroi accidental, l'acompanyem descobrint novetats sorprenents que aniran accelerant el ritme de la història. En aquest crescendo la música hi té un paper especial. La música que acompanya l'acció ho fa a la manera com Bernard Herrmann acompanyava les històries de l'anglès panxut, com a complement perfecte, contrapunt d'imatges i text, instrumentació principalment de corda creant música incisiva. Tens la sensació que la música és un personatge més de la història, present des del minut u i fins el darrer moment, acompanyant el vol suau dels papers voleiant damunt l'asfalt.

Avui a L'Original 2011 una altra història d'intriga i suplantació d'identitats; però aquesta vegada la història, per increïble que sembli, és real. Veniu aquesta nit a descobrir la vida de Joan Pujol, un català que va incidir decisivament en el desenllaç de la Segona Guerra Mundial. Poca broma.



Avui a les 22h. a la Plaça Pius XII d'Igualada

Garbo, el espia
d'Edmon Roch
any 2009

versió original en català i subtítols en català

crònica original (I)

La vida moderna ofereix moments d'emoció que preferiries estalviar-te, però un cop superats els acabes recordant amb un mig somriure. Emoció per no dir pànic, que és el que va sobrevolar la Pius XII deu minuts abans de les 10 de la nit, quan començaria L'Original 2011. L'ordinador que havia de reproduir la pel·lícula es va negar en rodó a avançar més enllà del menú principal i vam haver de reaccionar ràpidament: al cap de cinc minuts ja teníem un parell d'ordinadors suplents i a les 10 en punt facturàvem les maletes i sèiem al costat del George Clooney, disposats a travessar els Estats Units les vegades que fos convenient.

La travessia frenètica tenia poc a veure amb un viatge turístic d'estiu i en canvi ens obligava a presenciar amb un nus a l'estómac sempre la mateixa escena: En Clooney comunicant a un treballador que l'empresa el despatxava, que el feien fora, ja no el necessitaven, se'n podia anar cap a casa. Aquesta és la feina del nostre protagonista, ser qui comunica les males notícies i intentar alleugerir la sotragada.

El nostre company de vol viu sense que l'afectin els drames que li passen per davant, convençut de la seva manera de viure, baixant a la terra només quan cal i enlairant-se de nou per viure als núvols, vivint una vida sense lligams i sense gaire temps per pensar en res. Però s'acosten canvis... i vénen de terra.

Perdre la feina als Estats Units pot semblar encara més dramàtic que en qualsevol altre indret d'aquest món capitalista que ens és conegut i familiar. Potser no som tan lluny del què aquí s'hi explica. Entre el dramatisme i l'humor, Up in the air ens parla de relacions humanes, de reaccions humanes, a peu de terra o a 10.000 metres.

Avui dimarts, segona jornada de L'ORIGINAL 2011

A les 22h. a la Plaça Pius XII d'Igualada

The ghost writer

de Roman Polanski

any 2010

versió original en anglès i subtítols en català

L'ORIGINAL 2011

Aquesta és la setmana de L'Original, el cicle de cinema en versió original (i subtítols quan cal) a l'aire lliure a Igualada. Cada dia des d'avui i fins dijous, a les 22h a la Plaça Pius XII.