Goooooooool! Em sembla que fins i
tot el Jack Nicholson va mig girar-se sobresaltat per l’esgarip d’algun veí de
la plaça Pius XII que va esclatar sense poder-se (ni voler) contenir-se. Podia
passar en qualsevol moment, és una de les possibilitats quan plantes la
pantalla enmig del carrer a la mateixa hora en que a les cases veïnes una
gentada s’aplegava també davant d’una pantalla, aquesta més petita i tenyida de
verd (i roig, que dirien alguns).
A la pantalla gran, mentrestant
en Jack, vestit de detectiu impecable, atenia una senyora al seu despatx que
li explicava que el seu marit l’enganyava i necessitava que l’ajudés a
confirmar-ho. Inici aparentment intranscendent que esdevindrà el primer episodi
d’un recorregut llarg i accidentat per la ciutat de Los Angeles de mitjan anys 30.
Gittes, aquest és el cognom del
nostre detectiu, s’endinsarà en un món fosc de mentides (moltes mentides),
infidelitats, interessos econòmics i poders fàctics; un món d’ombres que
Polanski retrata amb molt bon gust i homenatjant el millor cinema negre
clàssic.
La implicació de Gittes anirà més
enllà del seu compromís estrictament professional i l’enfrontarà a situacions
que li fan reviure males experiències del seu passat. Chinatown és aquest
passat que vol oblidar i que sembla condemnat irremeiablement a repetir.
Més enllà de la capacitat de
Polanski de reproduir l’estètica d’aquell cinema negre i del Los Angeles de l’època,
crec que un dels trets més destacables del film és la capacitat per transmetre
aquest ambient insà i claustrofòbic, aquest laberint de mentides apilades en
què una amaga l’altra en un equilibri finalment fràgil. L’aigua (i la seva
gestió), l’altre gran argument dins de la història del film, que ens ajuda a
conèixer aquests jocs bruts d’interessos que impliquen poderosos i polítics,
baixa bruta i s’estanca. Put i ho empastifa tot.
Avui, atenció, la sessió començarà a les 23h.
última sessió de L'ORIGINAL 2012: JODAEYE NADER AZ SIMIN
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada