Un
suec a Igualada
La segona jornada de
festival ha estat la primera amb música en directe, amb el concert del
contrabaixista suec Johannes Nästesjö, un habitual de l’escena de jazz
barcelonina als últims temps. Així, com ja passà en la primera edició,
l’Estival acull de nou una proposta internacional. NEO, la Nästesjö Extreme
Orchestra, arribà al Hot Blues igualadí, que els rebia amb una combinació de
l’excitació pròpia del primer concert del festival i la normalitat de qui
acull, com cada setmana, músics d’arreu amb ganes d’oferir el seu art.
Si ja fa uns anys que
Barcelona ha esdevingut una ciutat on el jazz bull i on conviuen músics de tot
el món atrets per l’escena que s’hi ha creat; a Igualada, des que el Hot Blues
va començar a oferir música en directe, tampoc no s’hi fa estrany veure-hi jazz
del bo (molt sovint del boníssim), i, si més no per als habituals d’aquest
racó, que un suec aterri a Igualada amb un contrabaix deixa de ser un exotisme
per ser, ni més ni menys, el principi d’una bona nit de música.
De fet, que l’Estival arribi
a la segona edició, té a veure amb la consolidació de la proposta del Hot Blues,
que molts músics de jazz del país i més enllà ja tenen en les seves agendes,
uns perquè hi tocaran en breu, però molts altres perquè, atrets pels bons
comentaris dels qui hi ha tocat, voldrien tocar-hi.
Amb la mateixa normalitat
amb la que s’encetava la nit, Johannes Nästesjö començà a presentar la primera
cançó amb un català de Suècia d’allò més entenedor. Així ho feu al llarg del
concert, amb una petita introducció a la peça que ens disposàvem a escoltar,
explicant l’origen del seu nom o l’impuls que l’havia motivat. Aquests apunts
ens acompanyaven i, per a qui ho volia, li servia per posar argument i imatges
a la música. Va parlar de Twin Peaks i ens vam poder perdre en la sinuositat
d’una atmosfera carregada. A Mali i al sud de Sant Petersburg, amb la nostàlgia
en mans del violí. Però també vam acompanyar el Johannes a presentar la
declaració de renda, i vam viure amb ell la tensió i confusió d’una situació
estressant. Vam imaginar-nos enmig del bosc, potser un bosc suec, nevat, mirant
de no fer soroll per no espantar aquell cérvol que volem caçar. I vam enfilar
camí del final del començament (the beginning of the end), abans de passar per
l’Uruguai i tenir un record pels pares del Marcelo, el saxofonista.
Nou i extrem, aquestes són
les credencials incorporades ja en el nom de la proposta de Nästesjö, aquesta
formació de jazz atípica, poc habitual pel toc que li proporciona el violí, que
acompanya i combina de manera original amb la resta d’instruments, el
contrabaix de Nästesjö com a eix, amb el saxo i la bateria.
Pau Ricart Roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada