La d’ahir va ser
l’última de les sessions de L’ORIGINAL d’enguany i teníem dubtes de com aniria,
ja que havíem de començar una hora més tard del que és habitual, condicionats
per l’acte d’entrega dels microcurts 2012.
Finalment, tot i
començar encara més tard de l’hora programada, els qui hi érem vam quedar
enganxats a la cadira, veient en la primera escena del film en Nader i la Simin
exposant a l’autoritat competent els seus arguments per tramitar el divorci. Va
ser una entrada seca i contundent a l’Iran actual, una societat desconeguda, de
ben segur, per molts de nosaltres.
Ens vam situar
ràpidament en un paisatge urbà i ens vam endinsar tot seguit dins la casa de la
parella protagonista, de classe mitjana, mestre ella i treballador d’un banc
ell. En la mesura que, si més no en el meu cas, descobríem per primera vegada
la societat iraniana actual, cada escena aportava informació valuosa que ens
situava i, al mateix temps, sovint, ens sorprenia.
De fet, entre
moltes altres coses, el film és un fresc d’aquesta societat, segurament molt
diferent dels estereotips que tenim presents quan pensem en un país musulmà
d’avui. Així, la història ens explica mitjançant els seus protagonistes com
existeix una classe mitjana preparada i culta, que conviu amb una altra de més
baixa, que viu amb més dificultats. També podem reconèixer la importància de la
religió en tots i cadascun dels moviments vitals dels habitants d’aquest Iran
actual, que els condiciona fins a extrems inaudits per nosaltres.
La tensió que
transmet la història es manté des del primer a l’últim fotograma, fins al punt
que en els contadíssims moments en què apareix un somriure en alguna de les
cares dels seus protagonistes et sembla veure una llum esclatant. Però la gravetat
dels esdeveniments s’imposa de nou i la pal·lidesa i fredor dels colors et
torna a situar enmig del drama, per moments opressiu.
La història és
complexa i l’espectador acaba trobant motius per entendre que els protagonistes
actuïn de la manera com ho fan. Tots ells semblen tenir, en certa manera, la
raó. Però què és la raó, la veritat, qui l’ostenta? Fins a quin punt és
necessari utilitzar-la sempre? La història, sempre explicada d’una manera
magistral, amb uns plans i imatges importants com els mateixos diàlegs dels
protagonistes, avança imparable enmig de situacions de tensió i violència
continguda, culminant en un final obert que sembla voler deixar en mans de l’espectador
la decisió sobre tots els dilemes morals que s’hi plantegen.
