Crònica de l'última jornada de l'
Estival de Jazz. Picnic al Parc de Vallbona i música durant tota la diada.
Tocats
pel jazz
El dia es va llevar de color
gris, però una ventada va fer net el cel de núvols. No va ser una bufada
aïllada i el vent s’hi va voler quedar; ens va acompanyar al llarg del dia,
fent-se notar en algun moment en forma de carpa voladora. Res greu, en
qualsevol cas, tot i les exigències logístiques que la gent de l’Estival van
haver de gestionar durant tota la diada.
Vent, doncs, però també cel
blau, alegria, música i gent, molta gent que des de migdia i fins a punt de
pondre’s el sol vam disfrutar de la festa, punt i final esplèndid de 5 dies de
jazz Estival, en aquesta segona edició d’una proposta que, vist l’èxit, segur que
tindrà continuïtat. Així ho esperem tots els qui d’una manera o altra hi hem
participat, gaudint de la varietat de les seves propostes, asseguts davant d’una
pantalla, amb un llibre a la mà, amb quartet suec amb violí i amb llàgrimes als
ulls davant del geni de Sílvia Pérez Cruz (i els seus amics virtuosos). Veure
ple el teatre de l’Ateneu, dempeus ovacionant-la, és una de les imatges que
recordarem.
L’alegria per l’èxit dels
dies precedents, tot i el cansament, segur que va empènyer els organitzadors en
l’última jornada i els va fer arribar allà on calia, sempre amb un somriure als
llavis. Una alegria encomanadissa que va compartir la gentada que va assistir,
públic de tota mena i amb molta canalla, escampats pel Parc de Vallbona, un
lloc que sembla fet a mida per al pícnic de l’Estival.
Al llarg de tota la jornada,
des del migdia, la música no va parar de sonar, amb els Doctor Jazz Friend encetant
la jornada a peu de gespa. Després d’ells, ja damunt l’escenari, van anar passant músics que van anar creant
la banda sonora d’una diada de festa. Les melodies van començar a barrejar-se
amb l’olor del menjar, que a ritme lent es va anar coent a mans de cuiners
entusiastes. El resultat va tenir forma d’arròs i fideus, paella i fideuà, amb
peix i carn, sec el d’uns i més caldós algun altre. L’any vinent, vist l’èxit
de l’edició d’enguany, potser caldrà cridar-ne més, de xefs.
La ventada anava fent la
guitza a la colla dels Gramophone All Stars, que quan el sol començava a caure pujaven
a l’escenari, on van haver de fer mans i mànigues per falcar faristols i
partitures. Feia goig veure’ls i escoltar-los un cop tot va estar a punt. El
públic va gaudir-los amb ganes.
Una diada
espectacular i un Estival fantàstic. Quedarà pel record aquesta edició, que de
ben segur la gent de Tocats de Jazz mirarà de superar l’any vinent.
Pau Ricart Roca
